Traductor

dijous, 27 de gener del 2011

"Se lo que estás pensando"


Aquests reis em van portar el llibre de John Verdon "Se lo que estás pensando". Després d'unes setmanetes de lectura, avui mateix l'he acabat. I veritablement m'ha agradat molt.
No vull fer cap spoiler al respecte, només dir que l'argument enganxa: Una persona rep un sobre amb una nota escrita amb tinta vermella que li diu que pensi un número de l'1 al 1000. El receptor pensa amb el 658...obre l'altre sobre i posa "Era el 658,no?". Un raonament així realment fa que t'enganxis tot el llibre. A més, a l'acabar-ho, et queda la sensació que la solució no era tan tan dificil ni rebuscada, i que estava allà, accessible, i això crec que encara fa millor el llibre perquè no t'està plantejant impossibles. Llibre molt recomenable.
No he pogut estar-me de recordar un dels millors llibres que he llegit fa molts anys i que es deia El Psicoanalista de John Katzenbach. En aquest la premisa era semblant. Un psicoanalista rep una nota que li diu que en dos setmanes ell es suicidarà. A partir de llavors un llibre frenètic i brutal, també molt recomenable.

I ara, a intentar acabar d'una vegada l'Informe Judea ( no sé si la meva educació no religiosa podrà soportar-ho ) i la Prisionera del Hielo, que també el tinc a mitges.

dilluns, 24 de gener del 2011

...pero mas triste es robar


La meva animadversió al metro es patent cada matí. Ho dic i ho diré sempre, no m'agrada. Ara, pero, cada dia faig entre 40-50 minuts de transport públic que aprofito per llegir casi en la seva totalitat.
Pero l'altre dia, als ferrocarrils, vaig haver d'apartar la vista del llibre i mirar al meu voltant. Feia temps que no ho veia pero va pujar crec que un romanés i va fotre el rollo aquest tan habitual amb un castellà no natiu : que si tengo hijos para alimentar, que sino tengo para zapatos, que si no pueden comer...en fin tot era desesperació. Va passar-se per tot el vagó demanant de manera massa insistent. A mi em va venir mig cridant "señor deme algo que no tengo dinerooooooooh". Suposo que es deu pensar que per anar amb corbata dec ser un privilegiat davant la mayoría d'estudiants que hi havia al vagó. Jo me'l vaig mirar i vaig dir que no.
Però tot això no em va sorprendre, sino la tonteria de després. Vam baixar els dos a la mateixa parada (Provença) i vaig estar caminant uns metres al costat d'ell...i el tiu anava xiulant! I alegre! Fent saltets! I jo pensava, aquest tiu ens ha fet un discurs que casi semblava que li anés a donar algo i ara el tiu se'l veu molt feliç.
O es un tiu que es sap pendre la vida amb filosofia o es un tiu que té una jeta que no se la creu...Lógicament no ho sabré mai tot i que pugui tenir una idea...

També això em va recordar a un reportatge que vaig veure a Callejeros ( no acostumo a veure mai perquè em sembla un programa tendenciós ) que parlaven amb la gent que vivia al carrer a Madrid. La gran mayoría que demanaven diners deien que s'ho gastarian amb droga. Em va sorpendre pero m'ho imaginava. Se'ls veia molt enganxats i amb "mono". Llavors em va provocar la reflexió de que seria capaç de fer una persona d'aquestes que no té res a perdre ni a guanyar a la vida si no aconsegueix els diners per poder passar el seu mono...La resposta es clara, robar. Llavors que fem? Els hi donem alguna cosa per poder evitar mal majors??

Doncs jo no donc mai un euro, pero ja no se que pensar..

dijous, 20 de gener del 2011

Bojan


Avui he llegit un comentari que m'ha fet molta gràcia : "Bojan no se va ni de un cono". Vist el partit d'ahir en que va tornar a ser la seva enèsima oportunitat, és un comentari que té tota la raó.

També soc en el facebook d'un grup que em va fer molta gràcia " Si Bojan pot jugar al Barça jo també vull una oportunitat". Home, jo ja tinc 31 i estic una miqueta (sent optimista ) fora de forma, pero crec que amb un parell d'entrenaments i pissarra del Guardiola podria fins i tot xutar a porteria d'una manera decent.

I es que el Bojan comença a ser un davanter que s'apaga a la sorprenent edat de 20 anys, i això es gravísim que diria el Nuñez del Crackovia. Pero sembla que no s'hi pot fer res. No se on ha estat el problema, doncs recordo que amb 17 o 18 anys va fer alguna temporada decent i fins i tot va ser un debat nacional si havia d'anar a convocat a l'Eurocopa del 2008 que finalment va guanyar Espanya. No crec que, a dia d'avui, ningú pugui dir seriosament que hauria de ser convocat.

Fa dos anys, va ajudar a guanyar la Copa del rei amb un gol a la final, i l'any passat va ajudar a suplir la baixa de l'Ibrahimovic a final de temporada de manera correcte marcant un dels millors gols de la Lliga a camp del Villarreal... pero això ja sembla un passat molt llunyà.

Ara ja, ha de veure com li ha passat per davant clarament el Pedro i segur que l'Afellay encara li restarà minuts.

Escoltava l'altra dia per la radio que el que hauria de fer es anar-se'n a un altre equip i jugar 30 partits per temporada, sino se acabó. Hi estic totalment d'acord. Ara acaba de renovar fins el 2015, pero o se'n va aquest any a un equip punter o acabarà al Sant Andreu en un marge de 5 anys...tiempo al tiempo!

Té tota la pinta d'acabar sent un Oscar o Roger García...sent optimistes!

dilluns, 17 de gener del 2011

Preses


Fa uns quants anys una amiga meva de València, que va estar vivint a Barcelona un temps, em va dir que la diferència més gran que trobava entre la gent de les dos ciutats es que aquí a Barcelona tothom anava sempre corrents.
Ara que m'he mudat i he d'agafar cada dia el transport públic per anar a treballar puc comprovar cada matí i cada tarda que no se com serà a València, pero respecte a Barcelona no s'equivocava gens.
La gent corre després de validar el tiquet per agafar el metro ( tot i que si el perds el següent triga uns 2-3 minuts en venir...que no és res!!). Quan arriba a la seva parada surten mig corrents. Poca gent que puja per les escales mecàniques ho fa parada, i per fer el transbord a Provença també va per la cinta pero corrents...fitxen corrents i entren a empentes i corrents al ferrocarril. El que es viu a parada de Provença cada matí es un autèntic show de preses, estrés corredises i una colocació a la porta que no la té ni el Pau Gasol per agafar un rebot a la nba.
En fin, perquè després diguin que la gent no fa esport...