Traductor

dijous, 24 de març de 2011

La historia dels meus texans favorits

Tinc uns texans que m'encanten. Fa molts anys que recorren món amb mi i venen d'una època en que el pull&bear feia roba més ampla i menys fashion.
Eren just de la meva mida i havien sobreviscut a les meves pujades i baixades de pes estoicament.
Últimament, pero, s'estaven desgastant de l'entrecuix. Alarmat, vaig decidir portar-ho a una sasteria per tal de que m'ho solucionessin. Va anar-hi la I.P. i em va dir que quan els anés a buscar em costaria 15€. Car, vaig pensar, però són els meus favorits i l'esforç s'ho val.

Ahir els vaig anar a buscar i sorpresa! El que abans era una sastreria s'està convertint en un "badulaque"...perdó...però...i els meus texans????

dimecres, 23 de març de 2011

L'Absurdisme de Barcelona capitanejat per Inma Mayol


Ahir al períodico llegia sorprés una noticia "Barcelona vol suprimir la circulació de vehicles de més de 10 anys"
Es increible. Está clar que estem en la época de les prohibicions i arriba en una època que tant el govern central com el de l'ajuntament de Barcelona son socialistes i se suposava que progresistas i tolerants. Els autónomics tampoc es queden curts, doncs CIU ha tret la seva vena més conservadora i també ha prohibit la serie Infidels...així no anem bé.
Però tornant al tema vehícles, és molt indignant i més en el context de crisis que ens movem.
El meu cotxe té mes de 10 anys. El meu cotxe, però, pasa totes les revisions medioambientals (m'han parat alguna vegada a sant andreu a medir-ho) acaba de pasar la ITV anual sense masses problemes i pago religiosament l'abusiu impost de circulació per circular per Barcelona. A més, estic rodejat de zones verdes, zones blaves, zones de càrrega i descarga, ciclistes que no respecten res...VISCa Barcelona.
Però això no es suficient. Ara representa que soc un problema. Solució? Doncs resulta que m'hauré de comprar un altre cotxe i així ajudar al deficitari sector automovilístic ?. Ok. Pero...qui m'ajuda a mi?
Tot aixó ve promogut per la Srta pseudoprogre Inma Mayol. Doncs Iniciativa, amb mi heu perdut un vot.

La noticia aquí http://www.rtve.es/noticias/20110322/barcelona-estudia-prohibir-circulacion-coches-mas-10-anos-para-reducir-contaminacion/418805.shtml

dijous, 17 de març de 2011

L'inútil de l'Alfons Godall




Alfons Godall va ser directiu de la Junta de Laporta en el Barça del 2003 al 2010. Va ser un directiu amb poc protagonisme, sempre fidel al Joan Laporta tot i les constants sortides que van haver-hi. Va saltar a la palestra ara fa més o menys un any, quan el Laporta el va nomenar com el seu succesor i candidat a apoiar per ser president del Barça.
Llavors jo vaig pensar, doncs mira, no parla malament i té pinta de bon tio. Després el Laporta el va deixar tirat i em va saber fins i tot greu per ell, doncs l'amic Jan apostaba pel Jaume Ferrer.
I desde llavors, s'ha pogut comprovar quin tipus és aquest Alfons Godall. Primer, sempre utilitzant el seu facebook, va fer les declaracions següents : "A mi no m'agrada una F1 amb pilots madridistes i periquitos"...Va ser lamentable. Era una referencia clara a Alonso i Alguersuari (aquest últim és català no ho oblidem) i sense recordar ni tan sols al Pedro Martínez de la Rosa. La contesta de Jaume Alguersuari va ser admirable http://www.f1aldia.com/7892/alguersuari-responde-a-godall.html . Alfons Godall no es va desdir...

Pero ahir ja el Sr Godall va vesar el got de la imbecibilitat suprema. Això es el que va publicar al seu facebook.




Hi ha que ser molt idiota per comparar la situació de Japó ( on ha mort moltísima gent, perill nuclear, desgràcies, pobles destruits, un impacte econòmic brutal ) amb la situació de Cataluya en vers a Espanya. Pero encara més estupid em va semblar que posteriorment no només no rectifiqués sino que digués que retirava el comentari perquè semblava que havia sentat malament. I t'extranya?
Encara més indignant era llegir els borregos que l'escrivien dient-li "Has fet bé de dir-ho i bé de retirar-ho, pero algú ho havia de dir". I és que clar, a mi aquestes coses m'ofenen molt com a català. No m'agrada que se'm pugui associar amb aquest tipus de gent, no radical, sinò idiota, i que a més escriuen desde una bonança econòmica que no sabran mai el que és patir per arribar a fi de mes. Es la inútil burguesia catalana.
Ara que la catalanitat i l'independentisme adquireixen uns criteris més racionals no podem permetre aquesta gent que pixa tan fora de test sigui partícep de res.

També em va sorprendre que hi hagués tan rebombori sobre el facebook d'un personatge com aquest ( estava a diferents diaris esportius, nacional,catalana, a l'economista...), perquè...qui té tan poca feina que es dedica a vigilar el que diu el Sr. Godall? La veritat, el millor seria que es dediquès a callar, doncs crec que danya la imatge del poble català. Es pot ser independetista, respectuós i assenyat.

Alfons Godall, ets un inútil, i algú ho havia de dir.

divendres, 11 de març de 2011

8341

8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341


8-3-4-1 Aquest és el número que m'han donat en el sorteig de les entrades per la final de Copa del Barça-Madrid. Vaig tenir la gran sort de que em van tocar les entrades per veure a Roma la final Barça-Manchester i a Mónaco la final Barça-Shacktar. Tornar a repetir aquesta sort i veure aquesta final seria la reostia!!! La resposta, dimecres que ve...quins nervis!!!!

dimarts, 8 de març de 2011

Pont Cinèfil

Feia temps que no recordava està passant un dies veient tantes pel.lícules, estar a casa tranquilament, fent poqueta cosa, sense pressió... uns dies la mar de tranquils que serveixen per recàrregar piles.
Les pel.lícules que he vist algunes passaran ràpidament a l'oblit, però curiosament les 6 pel.lícules que he vist aquests tres dies els hi he posat la mateixa nota a la meva compte de filmaffinitty un 7! I és curiós, com els diferents gèneres que he vist porten a qualificar-les de la mateixa manera.



Centurión: Pel.lícula bèl.lica que narra la historia de la novena legió de Roma. Molt entretinguda. El que més em va agradar es que les baralles son durísimes, explícites, i ajuden a fer una idea del que podria ser la supervivència d'aquells temps. Molt recomenable.




Mi segunda vez: Pel.lícula bobalicona on les hagi, amb la Catherine Zeta Jones...pero ostia! Té un parell d'escenes que estan molt ben pensades! La vaig veure un dia a l'Ave i me la vaig baixar perquè la veiés la meva parella. A ella, com no, li va encantar la pel.lícula. La historia va d'una dona de 40 anys que es divorcia i va a NY a viure i allà coneix a un noi de 24...bobalicona ja ho he dit!




Beatiful Girls: Una pel.lícula bastant clàsica. Amb nombrosa gent famosa, Matt Dillon, Uma Thurman, Mira Sorvino, etc... Molt entretinguda. Destaca per ser la primera pel.lícula de la Natalie Portman, aquests dies notícia pel seu Oscar per Cisne negro




American Pie 2: Un clàssic. Pot ser la més fluixa de les 3 ( em nego a pensar que a partir de la 4rta son americans pies...) pero molt distreta. la feien a la 1 de la nit i la vam acabar els 2.




Enredados: La última pel.lícula de Disney. Molt ben feta i amb personatges molt bons, sobretot el camaleó i el cavall, però tampoc es cap innovació ni marcarà cap època. Em va sorpendre llegir a la portada del Cinemania que el Tarantino la considerava la millor pel.lícula de Disney...home, el nivell potser no és molt molt alt, pero tampoc hi ha per exagerar.




El discurso del rey: La gran triomfadora dels Oscars. Vagi per endavant que no m'agrada gens el Colin Firth ( només hi ha que veure Bridget Jones o la última legión...ufff ) pero hi ha que reconèixer que ho fa força bé, tot i que es un paper pensat perquè qui el fagi s'emporti l'òscar. La pel-lícula es distreta i, segurament, encara guanyaria més veure-la amb versió original, doncs va d'una persona amb problemes a la parla i que al ser el futur rei ha de parlar sovint davant la gent. Es basa sobretot en la relació entre el rei i el doctor. Molt distreta tot i que em va deixar la sensació de que és una historia bastant previsible.

6 pel.lícules i encara m'ha donat temps de fer una visita a l'Hospital, anar al Camp Nou, anar a l'Ikea, al Mataró Parc i fer feines de casa!! Si és que quan un s'organitza...

dimecres, 2 de març de 2011

Barça, te quedaste sin Jessé

Avui m'he llevat i la gent que em creuava feia cara trista. La gent baixava el cap, altres miraven a l'infinit, inclús hi havia gent que s'aixugava les llagrimes i intentava disimular-les. Jo no entenia res i em dirigia cap a la feina sorprés.
Quan he arribat a la oficina el mateix. Gent plorant, abraçada, consolant-se. No entenia res fins que he vist dos persones que sonreien i m'he dit, ves a veure que pasa. Les dos persones, casualment del Madrid, es reien i a la meva pregunta de que "osties pasa!" m'han respós "No has llegit el Marca???". Corrents vaig al meu ordinador, el pànic s'estén a totes les meves articulacions. Que m'he perdut? Que ha passat. Entro a la pàgina del marca i "Horror!"





Ara ho entenc tot! Barça, te quedaste sin Jessé! Ja no m'importa res, no se si veuré el Barça aquesta nit, la meva vida ha perdut sentit. Corrent m'he anar a abraçar amb els altres culés i hem cridat junts "por que!!!"... Això es un canvi de cicle segur...


PD.- Tampoc té desperdici la manipulació de les paraules del Javier Sardà ( segur que ell no s'imaginava mai que seria portada d'un diari esportiu ) doncs va dir ahir "Mourinho hace muy bien el papel de gilipollas" . Traducció Marca "Mourinho es un gilipollas" molt be molt be, estupendu

dimarts, 1 de març de 2011

Alló que ens envolta


Partint de la base de que no m'agrada el metro ( a aquestes alçades ja ha quedat ben clar ) he de reconèixer, pero, que observar el que m'envolta al metro està ple d'anècdotes cosa normal amb tanta gent. Normalment vaig llegint però de vegades no puc resistir la tentació de mirar al meu voltant.
L'altre dia estava a la línea 4, una línea que donaria per escriure 3 o 4 blogs, i estava escoltant música. De cop, el volum que portava l'ipod va quedar enmudit, doncs se sentia música de fora. Vaig treure els cascos i vaig veure a un home amb un violí i era realment espectacular. Una rabia, una força, el violí anava i venia. El tiu se sortia per tots costats. Vaig estar la parada de Urquinaona fins Passeig de Gracia amb aquell espectacle. Em vaig acostar, no havia posat ni un got ni semblava que demanés res. Em vaig baixar a la parada, pero ell no es va aturar per recaudar res, seguia tocat fet una fera. Vaig sortir del vagó i vaig veure com el metro se n'anava i ell seguia tocant. Em vaig quedar molt sorprès i vaig pensar...i si era algú famòs dins d'aquest ambit? Perquè virtuós ho era i molt.
Llavors m'en vaig enrecordar d'una notícia que va sortir fa uns anys molt interesant. A New York es va plantar al metro amb un Stradivarius un violinista que uns dies abans havia actuat a més de 100$ la entrada. En 40 minuts va recaudar 32 dólars i molt poca gent es va aturar.
L'article és sumament interessant i parla de que hi ha llocs que no estan fets per certa bellessa http://www.elpais.com/articulo/cultura/belleza/pasa/desapercibida/elpepucul/20070409elpepucul_1/Tes
Lògicament no tinc ni idea qui era aquest violinista del metro, em va encantar, si que vaig veure que la gent li prestava una mica d'atenció més que res per lo sorpresiu de que algú es pugi al vagó i comenci a "destrossar" el viólí. Però torno a caure amb una reflexió recurrent, anem amb tantes presses que no apreciem allò que ens envolta. Jo mateix tenia pressa i jo mateix em vaig emprenyar per no haver-me quedat un parell de parades més. Però es que sempre anem corrents...