Traductor

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Cursa de Sants - Cross popular de Sants



Ahir, seguint amb el tema curses ( crec que obriré un blog paral.lel amb el tema ) vaig participar en la 33ª Edició de la cursa de sants.
Un altre vegada, com em va passar amb la Mercé, arribava amb dubtes físics doncs els genolls m'estaven fent una mica la guitza, pero vaig tirar de Radio Salil ( el meu nou descubriment estil calmatel pero mes fort ) i a les 10h del matí ja estava plantat a la rambla brasil per començar la cursa. Abans de la sortida xerres amb els amics tranquilament sobre els objectius que cadascú s'havia marcat. El D.S deia que volia baixar de 50, jo em donava per satisfet si em movia dintre dels 52-55 minuts, després de fer 57.53 a la Mercé, doncs ja creia que estava més rodat que llavors havent passat un mes i mig.
Doncs bé, comença la cursa per la rambla brasil i en 5 segons ja hem girat per la Carretera de Sants. com que no m'he enrecordat d'agafar rellotge per controlar-me el temps, he escollit una manera molt pachanguera de calcular-me'l. Em vaig posar tres cançons a l'ipod que sumaven una mica més de 10 minuts...aixi de trist. Vaig agafar Snoop dogg amb David Guetta, Rihanna Amb David Guetta i una de pitbull (tot i que l'odio ) bastant mogudetes per agafar bon ritme.

Crec que la música em porta en "volandas" ja que em trobo bastant bé i començo a tirar a bon ritme per l'Avinguda Madrid. He perdut la referència amb el D.S i el J.C que baixaran segur de 50 els dos. Els tinc davant? Darrera? si si, darrera...que estrany...vaig tirant i arribo als dos kilometres sense que hagin acabat les 3 cançons i penso que si estic en menys de 10 minuts als dos quilometres es que potser vaig massa ràpid i que ho pagaré.

El D.S m'adelanta de seguida...començo a patir, busco visualment el cartell dels tres quilometres pero no el veig. Baixo Numancia i giro a carrers estrets de Sants i a l'arribar a Joan Guell m'adelanta el J.C i em diu que pari una mica, que vaig massa ràpid per mi. Té raó, començo a pensar que l'he cagat i que no em podré regular l'esforç. Merda, he començat massa ràpid. LEs curses també són tota una batalla mental.
Veig al J.C com es va allunyant per la carretera de Sants i començo a defallir una mica. Entro de nou per la rambla brasil i hi ha una pujadeta que em fa veure les estrelles, tornem a agafar carretera de sants i abans d'arribar a Avinguda Madrid penso que ja hi ha prou de patir....em paro!! Ostres quina decepció, pero es que estic totalment K.O. i millor camino una miqueta. Començo a pensar que soc de físic més futbolero, que sempre estàs corrent i parant, aixi que no tardo massa en tornar arrencar. D'aquí al final comença a ser una mica suplici. on està l'aigua??? a veure si no hi ha? Al kilometre 6 trobo l'avituallament i m'ho prenc amb bastanta calma, a l'arribar a Avinguda a Madrid em paro a beure tranquilament caminant, ara ja no em fa tanta pena, estic la mar de tranquil. Enfilem un carrer de Sants en que espontàneament un bar dona gots d'aigua. uff quina sort, n'agafo un i segueix-ho tirant camí de l'España Industrial. Quan estem passant per la porta veig al meu company de feina R.R. el tinc a 5 metres i penso va, vaig a saludar-l'ho...però no puc, no arribo i veig com se m'allunya tot i que tampoc va fi. Així que em torno a parar...hattrick!!Tres vegades, bueno, aquesta vegada no dura massa i segueix-ho baixant el carrer Tarragona, amb una calor que ofega. Arribem a la plaça España i no tinc esma per ni mirar-la i a l'enfilar la carretera de Sants sé el que m'espera: un kilometre i mig una mica putes amb una pujada progressiva. ho intento agafar amb ganes pero al fer 500 metres em torno a parar...he d'agafar forces per fer el més digne posible els últims metres. Quan arranco es dona una situació que encara no havia viscut: vaig sol! Bueno, sol sol no que es imposible en una cursa, però tinc al de davant a uns 20 metres i el de darrera a uns 10. Em sorprén i em causa un mig somriure o potser és una expressió de dolor. El meu ritme és péssim pero vaig arribant i torna a sonar per 6 vegada Snoop Dogg, vaja, ja són més de 50 minuts però estic més a prop del que em pensava!!! Intento accelerar i quan arribo a la Rambla Brasil hi ha una pujada trencadora i al fons el crono. Ostres! 53.50!!! Intento accelerar pero no puc fer mases virgueries i quan arribo el crono marca 54.27. Doncs mira estic content!! Objectiu conseguit.

A l'acabar em poso a la cua per pendre quelcom. Em donen una placa, tot molt ben organitzat. Davant meu un nen de 15 anys diu que ha fet 53.30h...la mare que el va...bueno, no li foto una ostia perquè encara em guanyaria.
Em donen un suc de taronja del Mc Donalds bonisim, o almenys m'ho sembla a mi, un quart de taronja, xocolata desfeta (curiosa barreja) i un briox. I aquí em sento com un Dèu. M'en vaig xino xano a buscar els amics. Tothom ha aconseguit el seu objectiu.
Fins i tot l'A.V ha quedat el 61 de la cursa.
Comentem una mica la meva fulgurant sortida i el meu posterior enfonsament i ens anem a casa la mar de bé i bastant recuperats.

A l'arribar a casa, sorpresa!! El meu temps real ha estat 53.51!! Tenia 38 segons de delay per la sortida. Llavors el resultat ha estat bastant bo tot i haver-me aturat tantes vegades. Però el meu objectiu a la pròxima es portar rellotge i regular-me una mica l'esforç. No puc cremar-me tan al principi i patir tant el final.

Próxima parada la Cursa del Clot- Verneda- Sant Martí el 13 de novembre.
Próxim objectiu, estar sobre els 52 minuts!

Posició :963 - 72,88%
Dorsal 511
Posició als 5 km: 831
Temps final : 53:51:00
Parcials 5 km: (25:37-28:14)
Temps per kilometres : 5:24
Temps amb delay :54:27:00

dilluns, 19 de setembre de 2011

Finalitzada la cursa


Com ja apuntava en el meu anterior blog, em vaig apuntar a la cursa de la Mercé i la vaig correr aquest diumenge.
Les últimes dos setmanes han estat una mica calvari físic. Després de correr molts dies seguits, em vaig plantar el dissabte 10 al camp de futbol per fer un partit de pretemporada, pero a l'escalfament em vaig fer mal als quadríceps de les dos cames i poc vaig poder fer i en 20 minuts vaig demanar el canvi, doncs no podia ni xutar. Durant la setmana el tema va anar millorant, pero em feia mal. Divendres vaig anar a correr 30 minuts, dissabte vaig tornar al futbol i vaig jugar 40 pero amb bastantes molesties encara...i el diumenge 18 arribava la cursa de la Mercé. 10 kilometres per endavant i bastants dubtes amb la meva forma física.
Vaig sopar pasta la nit anterior, buscant l'ajuda dels carbohidrats, i vaig esmorzar un iogurt de muesli i cereals i mig litre d'Isostar. Vaig plantar-me a la plaça Espanya amb varis amics que anaven molt preparats, l'A.V. i el S.C corren habitualment, i després estavem el grup del D.S. el J.G i jo, que anvem menys preparats.
Bé, després d'una sortida una mica pesada, doncs vam sortir quan els primers feien 11 minuts que ja corrien, vam començar a trote "cochinero" baixant pel carrer Lleida, agafant entença i girant a Gran Via. Amb un carrer tan ample ja vam poder fer una mica d'"slalom" per anar adelantant a gent. Quan portavem dos i poc i estavem a plaça universitat el D.S em va senyalar a la ronda sant antoni, i per allà anaven els corredors ja!! el seu quilometre 7!!
Com que ja veiem que no els agafariem, estava clar que ens havien fet trampes no?, ja ens vam anar dispersant cadascú al seu ritme, aixi que ja em vaig quedar sol abans d'arribar al quilometre tres. Vam arribar al Carrer Marina i vam baixar i girar per Ausias March. Aquest carrer s'em va fer un pèl llarg i vaig arribar al km 5 on hi havien les botelles d'aigua amb un temps de 28.20m. Vaig fer càlculs i vaig pensar "cagada, no faré menys d'una hora". Vaig agafar dos ampolles d'aigua, una me la vaig tirar per sobre, i vaig seguir tirant fins la plaça universitat. Allà girem per rda sant antoni i vam agafar sepúlveda...anda que no se'm va fer llarg aquest carrer!! I jo pensava, cullons si no surt ni al monopoly Sepúlveda! Cada quilometre pensava, al següent em paro, pero arribava i pensava un altre més va! aixi que adelantant adelantant em vaig plantar al paralel que l'haviem de baixar i després pujar. La baixada se'm va fer llarga perquè no veia per on donavem la volta i quan dono la volta, ostia, es pujada...pero va que només queda aquest carrer, doncs ja veia les torres de la plaça Espanya. Aixi que vaig apretar una mica i a l'entrar a la plaça ja podia veure el crono que marcava una hora i vuit minuts. Ostia! doncs si he sortit al minut 11 encara faré menys d'una hora. Vaig apretar una mica més i SI!
Després a internet ho he pogut confirmar. Temps final 57:53, objectiu completat! Posició de Cursa 7537, mentre que al kilometre 5 havia pasat el 9231 aixi que he adelantat 1694 persones en 5 kilometres! no està gens malament i més tenint en compte el meu estat físic.
Dels que anavem l'A.V lógicament es va sortir de mapa i va fer 39:10, el S.C 43, el D.S que es un mamón perquè casi no habia entrenat i a sobre fuma, ha fet 53 i el J.G ho ha patit una mica i s'ha quedat en 1:04:00. Després he estat també amb els amics de la I.P que han fet tots menys d'una hora excepte la E.B que ha fet una hora clavada, amb la qual cosa tothom estava la mar de content.
I jo tambe ho estic, amb la meva mitja de 5,48 minuts per kilometre i havent aguantat sense parar-me ni un moment tot i que ho he desitjat a cada metre que feia.
La veritat es que això de correr vicia bastant, i ja estem pensant a fer la Cursa de Sants, a veure si aconsegueixo estar sobre els 55 minuts!
Lógicament no corres per guanyar, i el que et pica es superar-te a tu mateix. a veure que tal la próxima.


LlocGral Drs Nom_Cognoms Ll_Sx Temps Parcials mKm Ll_K5 Km5
7537 9495 Sergi Castells Barrancos 6589 57:53 (28:20-29:33) 5:48 9231 39:56

divendres, 2 de setembre de 2011

Cursa de la Mercé

Aquest any he vingut de l'estiu a tope, casi obsesionat amb fer esport.
Ja mentre era l'estiu vaig mentalitzar-me que havia d'estar en moviment, i en les 3 setmanes que he estat de vacances he anat a correr unes 5 vegades aproximadament 30 minuts cada vegada.
Pero el gran canvi l'he fet al tornar a Barcelona.
Després de 5 dies e descans i aclimatar-me a la tornada laboral, vaig començar a correr 30 minuts cada dia. Sempre el mateix recorregut, baixant dos de maig, girant a aragó, diagona, passeig de sant joan i tornant per còrsega. Més o menys, segons google maps, casi 5 kilometres.
M'he anat trobant millor cada dia. El motiu principal és que aquest any vull tornar al futbol com a jugador i he d'estar en forma, pero ara m'he posat un repte: Preparar-me per correr les 7 curses 10k de Barcelona. La primera d'elles la Mercé el pròxim dia 18. M'he agafat fins i tot el xip groc.
L'any passat vaig apuntar-me a la Cursa del Corte Inglés i va ser una mica desastre, ja que els 11km els vaig fer en casi hora i quart, pero clar, feia molts molts de mesos que no feia ni brot.
Així que aquesta vegada m'estic preparant a consciència, i els meus objectius seran aquests:

18/09/2010
Cursa de la Mercè 10km
Novembre
Open Jean Bouin 10km
Desembre
Cursa dels nassos 10km
Gener
Barri de Sant Antoni 10km
Abril
El Corte Inglés 11km
Abril
Nike-Bombers 10km
Juliol
La Maquinista 10km

WEB


A veure quantes aconsegueixo fer i les meves marques.

Després, quan acabi el repte, faré números de les que he pogut fer i els resultats. Així valoraré el següent pas que em fa especial il.lusió : correr una marató. Crec que correr 42 kilometres i arriba a la meta viu ha de ser una sensació increible.
A veure que faig!

Per cert, el cartell de la Mercé, una mica lletjet no?


dimarts, 12 de juliol de 2011

Acampada Dos de Maig





Visc a prop de l'Hospital Dos de Maig.
Últimament està sent bastant noticia ja que es veu que la pròpia Creu Roja el vol tancar i vol fer oficines. A mi, quasi nouvingut al barri, em va extranyar des d'un principi la proximitat de dos hospitals públics com aquest i l'Hospital de Sant Pau, pero bé, no crec que mai estiguin de més.
El primer que vaig observar, desde la victoria de CIU a les autonòmiques, es que es van començar a veure afectats per les retallades i van començar a penjar cartells queixant-se de les noves restriccions. Doncs bé, ara les coses van pitjor, doncs s'està plantejant un tancament que crec bastant inminent. El barri està ple de cartells en contra del tancament però em dona la sensació que no està sent una revolta molt popular. A les 20h de cada dia es veu que hi ha una "cacerolada"...jo no he sentit mai absolutament res. Els dimecres hi ha concentracions i dona la sensació que només estan els propis treballadors.
El sumum, però, ho he trobat des d'ahir dilluns. Anant cap al metro pujant el carrer dos de maig, em trobo que a la vorera no puc pasar perquè hi ha un home amb un gos, i a la que giro la cantonada...tachán! Acampats!! Ostia, que curiós...els indignats!! Aprofito el semàfor en vermell per mirar-m'ho una mica...arrecades, punkis, gossos...ok...pel que veig són del perfil antisistema...
Llavors avui al aixecar-me faig el mateix recorregut i veig que els empleats, uniformats, parlen amb alguns dels acampats. Arribo el metro i tinc avui la sort de fullejar un "20 minutos" i llavors no puc deixar de sorpendrem quan llegeixo "Metges acampats davant l'Hospital Dos de Maig". Va home va!!!

divendres, 15 d’abril de 2011

La repetició de la broma absurda

A la meva feina es dona un fenomen paraanormal ( la doble "a" es a propòsit ).
Som unes 40 persones en un espai diàfan i més o menys ens veiem tots.
Hi ha un fet que pasa sovint i que sempre provoca la mateixa situació : una persona marxa de la feina "Adeu" "Adeu, fins demà" respon la gent... Llavors qui s'ha anat torna perquè per exemple s'ha deixat les claus i ha de pasar per davant de la gent que queda: La reacció dels altres és sempre la mateixa "Hola! Bon dia! Ja ha passat un dia"...la repetició d'aquesta broma no ha mermat mai els ànims de la gent que la fa. Riuen, contents de l'enginy que demostren en aquest "Dia de la marmota"... Crec que sempre que algú ha retornat s'ha fet aquesta broma...
I l'altre dia, com no, em vaig deixar jo les claus. I vaig tornar, amb la il.lusió de saber el que el futur li depara . Entro i dic "M'he deixat les claus!! " " Hola! Bon dia!! Quant de temps!" Vaig haver de disimular, casi se'm cauen les llàgrimes al veure la il.lusió de la gent en fer la seva broma.
Crec que em deixaré les claus una vegada al mes per tornar a la oficina i donar aquesta satisfacció a la gent. Algún dia fins i tot abraçaré a la gent que m'ho fa!

dijous, 24 de març de 2011

La historia dels meus texans favorits

Tinc uns texans que m'encanten. Fa molts anys que recorren món amb mi i venen d'una època en que el pull&bear feia roba més ampla i menys fashion.
Eren just de la meva mida i havien sobreviscut a les meves pujades i baixades de pes estoicament.
Últimament, pero, s'estaven desgastant de l'entrecuix. Alarmat, vaig decidir portar-ho a una sasteria per tal de que m'ho solucionessin. Va anar-hi la I.P. i em va dir que quan els anés a buscar em costaria 15€. Car, vaig pensar, però són els meus favorits i l'esforç s'ho val.

Ahir els vaig anar a buscar i sorpresa! El que abans era una sastreria s'està convertint en un "badulaque"...perdó...però...i els meus texans????

dimecres, 23 de març de 2011

L'Absurdisme de Barcelona capitanejat per Inma Mayol


Ahir al períodico llegia sorprés una noticia "Barcelona vol suprimir la circulació de vehicles de més de 10 anys"
Es increible. Está clar que estem en la época de les prohibicions i arriba en una època que tant el govern central com el de l'ajuntament de Barcelona son socialistes i se suposava que progresistas i tolerants. Els autónomics tampoc es queden curts, doncs CIU ha tret la seva vena més conservadora i també ha prohibit la serie Infidels...així no anem bé.
Però tornant al tema vehícles, és molt indignant i més en el context de crisis que ens movem.
El meu cotxe té mes de 10 anys. El meu cotxe, però, pasa totes les revisions medioambientals (m'han parat alguna vegada a sant andreu a medir-ho) acaba de pasar la ITV anual sense masses problemes i pago religiosament l'abusiu impost de circulació per circular per Barcelona. A més, estic rodejat de zones verdes, zones blaves, zones de càrrega i descarga, ciclistes que no respecten res...VISCa Barcelona.
Però això no es suficient. Ara representa que soc un problema. Solució? Doncs resulta que m'hauré de comprar un altre cotxe i així ajudar al deficitari sector automovilístic ?. Ok. Pero...qui m'ajuda a mi?
Tot aixó ve promogut per la Srta pseudoprogre Inma Mayol. Doncs Iniciativa, amb mi heu perdut un vot.

La noticia aquí http://www.rtve.es/noticias/20110322/barcelona-estudia-prohibir-circulacion-coches-mas-10-anos-para-reducir-contaminacion/418805.shtml

dijous, 17 de març de 2011

L'inútil de l'Alfons Godall




Alfons Godall va ser directiu de la Junta de Laporta en el Barça del 2003 al 2010. Va ser un directiu amb poc protagonisme, sempre fidel al Joan Laporta tot i les constants sortides que van haver-hi. Va saltar a la palestra ara fa més o menys un any, quan el Laporta el va nomenar com el seu succesor i candidat a apoiar per ser president del Barça.
Llavors jo vaig pensar, doncs mira, no parla malament i té pinta de bon tio. Després el Laporta el va deixar tirat i em va saber fins i tot greu per ell, doncs l'amic Jan apostaba pel Jaume Ferrer.
I desde llavors, s'ha pogut comprovar quin tipus és aquest Alfons Godall. Primer, sempre utilitzant el seu facebook, va fer les declaracions següents : "A mi no m'agrada una F1 amb pilots madridistes i periquitos"...Va ser lamentable. Era una referencia clara a Alonso i Alguersuari (aquest últim és català no ho oblidem) i sense recordar ni tan sols al Pedro Martínez de la Rosa. La contesta de Jaume Alguersuari va ser admirable http://www.f1aldia.com/7892/alguersuari-responde-a-godall.html . Alfons Godall no es va desdir...

Pero ahir ja el Sr Godall va vesar el got de la imbecibilitat suprema. Això es el que va publicar al seu facebook.




Hi ha que ser molt idiota per comparar la situació de Japó ( on ha mort moltísima gent, perill nuclear, desgràcies, pobles destruits, un impacte econòmic brutal ) amb la situació de Cataluya en vers a Espanya. Pero encara més estupid em va semblar que posteriorment no només no rectifiqués sino que digués que retirava el comentari perquè semblava que havia sentat malament. I t'extranya?
Encara més indignant era llegir els borregos que l'escrivien dient-li "Has fet bé de dir-ho i bé de retirar-ho, pero algú ho havia de dir". I és que clar, a mi aquestes coses m'ofenen molt com a català. No m'agrada que se'm pugui associar amb aquest tipus de gent, no radical, sinò idiota, i que a més escriuen desde una bonança econòmica que no sabran mai el que és patir per arribar a fi de mes. Es la inútil burguesia catalana.
Ara que la catalanitat i l'independentisme adquireixen uns criteris més racionals no podem permetre aquesta gent que pixa tan fora de test sigui partícep de res.

També em va sorprendre que hi hagués tan rebombori sobre el facebook d'un personatge com aquest ( estava a diferents diaris esportius, nacional,catalana, a l'economista...), perquè...qui té tan poca feina que es dedica a vigilar el que diu el Sr. Godall? La veritat, el millor seria que es dediquès a callar, doncs crec que danya la imatge del poble català. Es pot ser independetista, respectuós i assenyat.

Alfons Godall, ets un inútil, i algú ho havia de dir.

divendres, 11 de març de 2011

8341

8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341


8-3-4-1 Aquest és el número que m'han donat en el sorteig de les entrades per la final de Copa del Barça-Madrid. Vaig tenir la gran sort de que em van tocar les entrades per veure a Roma la final Barça-Manchester i a Mónaco la final Barça-Shacktar. Tornar a repetir aquesta sort i veure aquesta final seria la reostia!!! La resposta, dimecres que ve...quins nervis!!!!

dimarts, 8 de març de 2011

Pont Cinèfil

Feia temps que no recordava està passant un dies veient tantes pel.lícules, estar a casa tranquilament, fent poqueta cosa, sense pressió... uns dies la mar de tranquils que serveixen per recàrregar piles.
Les pel.lícules que he vist algunes passaran ràpidament a l'oblit, però curiosament les 6 pel.lícules que he vist aquests tres dies els hi he posat la mateixa nota a la meva compte de filmaffinitty un 7! I és curiós, com els diferents gèneres que he vist porten a qualificar-les de la mateixa manera.



Centurión: Pel.lícula bèl.lica que narra la historia de la novena legió de Roma. Molt entretinguda. El que més em va agradar es que les baralles son durísimes, explícites, i ajuden a fer una idea del que podria ser la supervivència d'aquells temps. Molt recomenable.




Mi segunda vez: Pel.lícula bobalicona on les hagi, amb la Catherine Zeta Jones...pero ostia! Té un parell d'escenes que estan molt ben pensades! La vaig veure un dia a l'Ave i me la vaig baixar perquè la veiés la meva parella. A ella, com no, li va encantar la pel.lícula. La historia va d'una dona de 40 anys que es divorcia i va a NY a viure i allà coneix a un noi de 24...bobalicona ja ho he dit!




Beatiful Girls: Una pel.lícula bastant clàsica. Amb nombrosa gent famosa, Matt Dillon, Uma Thurman, Mira Sorvino, etc... Molt entretinguda. Destaca per ser la primera pel.lícula de la Natalie Portman, aquests dies notícia pel seu Oscar per Cisne negro




American Pie 2: Un clàssic. Pot ser la més fluixa de les 3 ( em nego a pensar que a partir de la 4rta son americans pies...) pero molt distreta. la feien a la 1 de la nit i la vam acabar els 2.




Enredados: La última pel.lícula de Disney. Molt ben feta i amb personatges molt bons, sobretot el camaleó i el cavall, però tampoc es cap innovació ni marcarà cap època. Em va sorpendre llegir a la portada del Cinemania que el Tarantino la considerava la millor pel.lícula de Disney...home, el nivell potser no és molt molt alt, pero tampoc hi ha per exagerar.




El discurso del rey: La gran triomfadora dels Oscars. Vagi per endavant que no m'agrada gens el Colin Firth ( només hi ha que veure Bridget Jones o la última legión...ufff ) pero hi ha que reconèixer que ho fa força bé, tot i que es un paper pensat perquè qui el fagi s'emporti l'òscar. La pel-lícula es distreta i, segurament, encara guanyaria més veure-la amb versió original, doncs va d'una persona amb problemes a la parla i que al ser el futur rei ha de parlar sovint davant la gent. Es basa sobretot en la relació entre el rei i el doctor. Molt distreta tot i que em va deixar la sensació de que és una historia bastant previsible.

6 pel.lícules i encara m'ha donat temps de fer una visita a l'Hospital, anar al Camp Nou, anar a l'Ikea, al Mataró Parc i fer feines de casa!! Si és que quan un s'organitza...

dimecres, 2 de març de 2011

Barça, te quedaste sin Jessé

Avui m'he llevat i la gent que em creuava feia cara trista. La gent baixava el cap, altres miraven a l'infinit, inclús hi havia gent que s'aixugava les llagrimes i intentava disimular-les. Jo no entenia res i em dirigia cap a la feina sorprés.
Quan he arribat a la oficina el mateix. Gent plorant, abraçada, consolant-se. No entenia res fins que he vist dos persones que sonreien i m'he dit, ves a veure que pasa. Les dos persones, casualment del Madrid, es reien i a la meva pregunta de que "osties pasa!" m'han respós "No has llegit el Marca???". Corrents vaig al meu ordinador, el pànic s'estén a totes les meves articulacions. Que m'he perdut? Que ha passat. Entro a la pàgina del marca i "Horror!"





Ara ho entenc tot! Barça, te quedaste sin Jessé! Ja no m'importa res, no se si veuré el Barça aquesta nit, la meva vida ha perdut sentit. Corrent m'he anar a abraçar amb els altres culés i hem cridat junts "por que!!!"... Això es un canvi de cicle segur...


PD.- Tampoc té desperdici la manipulació de les paraules del Javier Sardà ( segur que ell no s'imaginava mai que seria portada d'un diari esportiu ) doncs va dir ahir "Mourinho hace muy bien el papel de gilipollas" . Traducció Marca "Mourinho es un gilipollas" molt be molt be, estupendu

dimarts, 1 de març de 2011

Alló que ens envolta


Partint de la base de que no m'agrada el metro ( a aquestes alçades ja ha quedat ben clar ) he de reconèixer, pero, que observar el que m'envolta al metro està ple d'anècdotes cosa normal amb tanta gent. Normalment vaig llegint però de vegades no puc resistir la tentació de mirar al meu voltant.
L'altre dia estava a la línea 4, una línea que donaria per escriure 3 o 4 blogs, i estava escoltant música. De cop, el volum que portava l'ipod va quedar enmudit, doncs se sentia música de fora. Vaig treure els cascos i vaig veure a un home amb un violí i era realment espectacular. Una rabia, una força, el violí anava i venia. El tiu se sortia per tots costats. Vaig estar la parada de Urquinaona fins Passeig de Gracia amb aquell espectacle. Em vaig acostar, no havia posat ni un got ni semblava que demanés res. Em vaig baixar a la parada, pero ell no es va aturar per recaudar res, seguia tocat fet una fera. Vaig sortir del vagó i vaig veure com el metro se n'anava i ell seguia tocant. Em vaig quedar molt sorprès i vaig pensar...i si era algú famòs dins d'aquest ambit? Perquè virtuós ho era i molt.
Llavors m'en vaig enrecordar d'una notícia que va sortir fa uns anys molt interesant. A New York es va plantar al metro amb un Stradivarius un violinista que uns dies abans havia actuat a més de 100$ la entrada. En 40 minuts va recaudar 32 dólars i molt poca gent es va aturar.
L'article és sumament interessant i parla de que hi ha llocs que no estan fets per certa bellessa http://www.elpais.com/articulo/cultura/belleza/pasa/desapercibida/elpepucul/20070409elpepucul_1/Tes
Lògicament no tinc ni idea qui era aquest violinista del metro, em va encantar, si que vaig veure que la gent li prestava una mica d'atenció més que res per lo sorpresiu de que algú es pugi al vagó i comenci a "destrossar" el viólí. Però torno a caure amb una reflexió recurrent, anem amb tantes presses que no apreciem allò que ens envolta. Jo mateix tenia pressa i jo mateix em vaig emprenyar per no haver-me quedat un parell de parades més. Però es que sempre anem corrents...

dimecres, 16 de febrer de 2011

Espanya es un mal negoci per Catalunya

Fa temps vaig llegir un article de la Vanguardia sobre l'independentisme que em va agradar molt. Parlava que, identitat nacionalista a part, Espanya es un mal negoci per Catalunya, i parlava de l'independentisme com una manera de viure millor econòmicament i de benestar i que, per el contrari, l'unionisme en Espanya no tenia defensa. Em va semblar un article brutal, novedós i molt interesant, doncs partía del raonament que l'independentisme té tants beneficis que qualsevol persona que visqui a Catalunya i vulgui millorar la seva qualitat de vida hauria d'estar-ne a favor.
Avui el comparteixo per aquí, perqué no té desperdici. Suposo que està escrit abans de les eleccions autonòmiques, tot i que seria un error pensar que com ERC ha baixat de vots no hi ha tan independentisme, ja que hi ha votants del PSC o CIU que ho poden ser igualment.

Un mal negocio / La Vanguardia / David García


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.
Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.
Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.
Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

dilluns, 14 de febrer de 2011

L'accident aeri més tràgic del món

La setmana pasada vaig estar en un curs de formació. De tan en tan, la meva empresa m'ofereix la possibilitat de fer diversos cursos i com la sabiduria no ocupa lugar, sempre que m'ho ofereixen dic que si.
Aquesta vegada es tractava d'un curs de l'Inese (Instituto de estudios superiores financieros seguros) sobre els analisis de riscos i la tramitació de sinistres de Responsabilitat civil. Va haver-hi tres ponents en aquests tres dies i tots ho van fer prou bé, pero a mi em va impresionar de veritat un advocat que en primer terme el seu nom no em deia res, pero es tota una institució : Gonzalo Iturmendi. Ja veient com va portat la classe, les referències, als articles que citava ja podia veure que no estava davant d'un ponent normal.
Lógicament, la gran majoria de gent no sabria qui és pero ell ens va explicar d'una manera molt didàctica un cas que va portar com a advocat que es d'una importancia enorme, l'accident aeri de los Rodeos.
Per resumir, es tracte d'un accident ocorregut a Tenerife el 27 de març (aquesta data em sona...XD) del 1977 on en la pista de l'aeroport van xocar dos avions causant la mort de més de 600 persones (encara avui un record mundial tristament). Aquest advocat va ser l'encarregat de defensar al que avui coneixem com AENA. Estem parlant de que la indemnització que havia de pagar el responsable era multi multi millonaria ( només els avions valien 25 mil millons de pesetes cadascú)i ell havia defensar l'actuació del controlador, un pobre home que ha de viure amb això tota la vida. L'advocat ens va anar desgranant tot el que va ser aquesta desgràcia, videos de l'informe semanal, declaracions, i al final com va acabar tot, com van poder demostrar que el responsable era l'avió de KLM, que tenia un pilot que estava considerat tota una eminència al seu país. Finalment es va poder demostrar mitjançant les grabacions que el pilot no va fer cas al controlador i va començar el despegue sense estar la pista lliure, col.lisionant amb l'altre Boeing. Llavors es pot dir que ell en la seva defensa va guayar.
Va ser una clase absolutament magistral.
Pero al final de la clase jo estava fent els meus càlculs i vaig pensar, aquest senyor com a molt té uns 60 anys i d'això fa 34...ostia! pero si estava recent sortit de la universitat!!. Llavors li vaig preguntar si quan li van encarregar un tema així amb la edat que tenia no li va tremolar tot. Ell em va dir que això era la seva passió i que mai s'ho va plantejar com un "marrón" sino com un regal o una oportunitat.. Vaja crack. Això si que es saber portar la pressió, gent feta d'una altra pasta.
Fins i tot una companya que venia amb mi em va dir " Es la persona més important que he conegut mai" XDDD

En definitiva, he tingut nombrosos professors a la meva vida, molts a la universitat, i crec que mai ningú m'havia impresionat tant..

http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Los_Rodeos

dimarts, 8 de febrer de 2011

183 anys de Julio Verne


Avui a l'entrar al google m'he trobat una tipografia de les lletres que recorden a una especie de submarí. Clicant informaven que avui fa 183 anys que va neixer Julio Verne ( i sembla que va ser ahir! ).
He tingut la oportunitat, com molta gent, de llegir alguns llibres i la veritat es que era una persona molt avançada al seu temps, un geni.
Molts dels seus llibres han estat passats a la gran pantalla o a series de televisió ( qui no recorda els dibuixos de la vuelta al mundo en 80 dias?) amb mes o menys encert ( veure el Viaje al centro de la Tierra de Brendan Fraser es per voler agafar un ganivet i treur'es els ulls de les còrneas).
Si faig una repasada els llibres crec que els millors son els primers que va escriure: Cinco semanas en globo, Viaje al centro de la Tierra, 20.000 leguas de viaje submarino, los hijos del capitán Grant... He destacat en la ilustració la película de 20.000 leguas. Recordo que la vaig veure de petit i em va encantar. No se quina sensació tindria veient-la ara, pero em va quedar molt bon record.
El que m'ha sorprés molt del que he estat curiosejant es que diuen que Julio Verne amb les seves noveles va participar en invents que serien posteriors. Ojo amb el que es diu:
Armas de destrucción masiva (Ante la bandera, Los quinientos millones de la begún)
Helicóptero (Robur el Conquistador)
Naves espaciales (De la Tierra a la Luna)
Grandes Trasatlánticos (Una ciudad flotante)
Internet (París en el siglo XX,Una ciudad flotante)
Submarino (20000 leguas de viaje submarino)
Ascensor (La isla misteriosa)

Home, que Julio Verne sigui un dels precusors de, per exemple, internet em sembla una mica fort. Si hi ha que reconeixer que era un geni de la fantasia, de la ficció, tot i que ell volia que s'el reconegués com a Literatura Ciéntifica i potser va obrir portes que posteriorment van desencadenar a aquests descobriments.

També m'ha semblat curiós que va escriure el seu primer llibre als 35 anys... bé, jo tinc 31 casi 32, potser serà hora d'espavilar-me...

dimecres, 2 de febrer de 2011

Un dia d'AVE


Sempre que per motius de feina em diuen que he d'anar a Madrid es per mi un bon dia, i ahir va ser un d'aquests.I és que la veritat m'encanta viatjar amb AVE.
Ahir em va tocar aixecar-me aviat, pero a les 7.30h l'agafava i encaminava el trajecte que en 2h 43 minuts em duria a la capital. Ahir anava ple de gent. Havia de decidir si llegir-me l'informe de Judea o comprar alguna cosa...al final em vaig comprar el jueves (joer mira que em costa el llibre!!!) i els primers minuts del viatge són els més emocionants...diuen la pel.lícula que faran!! Quan sona la campaneta em poso en tensió...comencen a parlar i sense dubte diuen les paraules que marcaran el viatge " La reproducción programada para el viaje de hoy es...(suors) Nine!!" Merda. Un musical. Llavors dubto, que faig? Ipod? Jueves? Llibre? comença la película, enga va, ho probo. I al final he de dir que em va agradar molt! Un musical en que el Daniel day Lewis fot un paperàs, surt la nicole Kidman, la Kate Hudson, Penelope Cruz, Fergie.. Va ser una bona manera de pasar dos hores de viatge. Ah i unes files darrera meu estava el ja exgimnasta Gervasi Deferr.
Després un arriba a Madrid, agafa el metro ( costa 1 euro!! desde no se quants anys ja!! i aquí no para de pujar!) pujo al vagó (son molt estrets), baixo a la Gran Via i em doc un passeig de deu minuts la mar de gust fins arribar a la oficina. Llavors reunions, dinar i sobre les 16h me'n vaig xino xano cap a Atocha, trigant uns 30 minuts caminant.Paso pel PRado, pel Thyssen,pel Banc d'Espanya, Neptuno...
A la tornada de l'AVE la mateixa ceremonia " La reproducción programada para el viaje de hoy es...(suors) Niños Grandes!!" Merda.Aquesta vegada no he tingut sort. I les expectatives es compleixen. Película bastant dolenta que va fer tronxar-se al nen que tenia al meu costat, clar, tenia uns 14 o 15 anys.

Vagin com vagin les reunions a Madrid sempre m'agrada viatjar en l'Ave. Molt més comode que l'avió. Arribo sobre les 20h a casa, pero un dia es un dia.

dijous, 27 de gener de 2011

"Se lo que estás pensando"


Aquests reis em van portar el llibre de John Verdon "Se lo que estás pensando". Després d'unes setmanetes de lectura, avui mateix l'he acabat. I veritablement m'ha agradat molt.
No vull fer cap spoiler al respecte, només dir que l'argument enganxa: Una persona rep un sobre amb una nota escrita amb tinta vermella que li diu que pensi un número de l'1 al 1000. El receptor pensa amb el 658...obre l'altre sobre i posa "Era el 658,no?". Un raonament així realment fa que t'enganxis tot el llibre. A més, a l'acabar-ho, et queda la sensació que la solució no era tan tan dificil ni rebuscada, i que estava allà, accessible, i això crec que encara fa millor el llibre perquè no t'està plantejant impossibles. Llibre molt recomenable.
No he pogut estar-me de recordar un dels millors llibres que he llegit fa molts anys i que es deia El Psicoanalista de John Katzenbach. En aquest la premisa era semblant. Un psicoanalista rep una nota que li diu que en dos setmanes ell es suicidarà. A partir de llavors un llibre frenètic i brutal, també molt recomenable.

I ara, a intentar acabar d'una vegada l'Informe Judea ( no sé si la meva educació no religiosa podrà soportar-ho ) i la Prisionera del Hielo, que també el tinc a mitges.

dilluns, 24 de gener de 2011

...pero mas triste es robar


La meva animadversió al metro es patent cada matí. Ho dic i ho diré sempre, no m'agrada. Ara, pero, cada dia faig entre 40-50 minuts de transport públic que aprofito per llegir casi en la seva totalitat.
Pero l'altre dia, als ferrocarrils, vaig haver d'apartar la vista del llibre i mirar al meu voltant. Feia temps que no ho veia pero va pujar crec que un romanés i va fotre el rollo aquest tan habitual amb un castellà no natiu : que si tengo hijos para alimentar, que sino tengo para zapatos, que si no pueden comer...en fin tot era desesperació. Va passar-se per tot el vagó demanant de manera massa insistent. A mi em va venir mig cridant "señor deme algo que no tengo dinerooooooooh". Suposo que es deu pensar que per anar amb corbata dec ser un privilegiat davant la mayoría d'estudiants que hi havia al vagó. Jo me'l vaig mirar i vaig dir que no.
Però tot això no em va sorprendre, sino la tonteria de després. Vam baixar els dos a la mateixa parada (Provença) i vaig estar caminant uns metres al costat d'ell...i el tiu anava xiulant! I alegre! Fent saltets! I jo pensava, aquest tiu ens ha fet un discurs que casi semblava que li anés a donar algo i ara el tiu se'l veu molt feliç.
O es un tiu que es sap pendre la vida amb filosofia o es un tiu que té una jeta que no se la creu...Lógicament no ho sabré mai tot i que pugui tenir una idea...

També això em va recordar a un reportatge que vaig veure a Callejeros ( no acostumo a veure mai perquè em sembla un programa tendenciós ) que parlaven amb la gent que vivia al carrer a Madrid. La gran mayoría que demanaven diners deien que s'ho gastarian amb droga. Em va sorpendre pero m'ho imaginava. Se'ls veia molt enganxats i amb "mono". Llavors em va provocar la reflexió de que seria capaç de fer una persona d'aquestes que no té res a perdre ni a guanyar a la vida si no aconsegueix els diners per poder passar el seu mono...La resposta es clara, robar. Llavors que fem? Els hi donem alguna cosa per poder evitar mal majors??

Doncs jo no donc mai un euro, pero ja no se que pensar..

dijous, 20 de gener de 2011

Bojan


Avui he llegit un comentari que m'ha fet molta gràcia : "Bojan no se va ni de un cono". Vist el partit d'ahir en que va tornar a ser la seva enèsima oportunitat, és un comentari que té tota la raó.

També soc en el facebook d'un grup que em va fer molta gràcia " Si Bojan pot jugar al Barça jo també vull una oportunitat". Home, jo ja tinc 31 i estic una miqueta (sent optimista ) fora de forma, pero crec que amb un parell d'entrenaments i pissarra del Guardiola podria fins i tot xutar a porteria d'una manera decent.

I es que el Bojan comença a ser un davanter que s'apaga a la sorprenent edat de 20 anys, i això es gravísim que diria el Nuñez del Crackovia. Pero sembla que no s'hi pot fer res. No se on ha estat el problema, doncs recordo que amb 17 o 18 anys va fer alguna temporada decent i fins i tot va ser un debat nacional si havia d'anar a convocat a l'Eurocopa del 2008 que finalment va guanyar Espanya. No crec que, a dia d'avui, ningú pugui dir seriosament que hauria de ser convocat.

Fa dos anys, va ajudar a guanyar la Copa del rei amb un gol a la final, i l'any passat va ajudar a suplir la baixa de l'Ibrahimovic a final de temporada de manera correcte marcant un dels millors gols de la Lliga a camp del Villarreal... pero això ja sembla un passat molt llunyà.

Ara ja, ha de veure com li ha passat per davant clarament el Pedro i segur que l'Afellay encara li restarà minuts.

Escoltava l'altra dia per la radio que el que hauria de fer es anar-se'n a un altre equip i jugar 30 partits per temporada, sino se acabó. Hi estic totalment d'acord. Ara acaba de renovar fins el 2015, pero o se'n va aquest any a un equip punter o acabarà al Sant Andreu en un marge de 5 anys...tiempo al tiempo!

Té tota la pinta d'acabar sent un Oscar o Roger García...sent optimistes!

dilluns, 17 de gener de 2011

Preses


Fa uns quants anys una amiga meva de València, que va estar vivint a Barcelona un temps, em va dir que la diferència més gran que trobava entre la gent de les dos ciutats es que aquí a Barcelona tothom anava sempre corrents.
Ara que m'he mudat i he d'agafar cada dia el transport públic per anar a treballar puc comprovar cada matí i cada tarda que no se com serà a València, pero respecte a Barcelona no s'equivocava gens.
La gent corre després de validar el tiquet per agafar el metro ( tot i que si el perds el següent triga uns 2-3 minuts en venir...que no és res!!). Quan arriba a la seva parada surten mig corrents. Poca gent que puja per les escales mecàniques ho fa parada, i per fer el transbord a Provença també va per la cinta pero corrents...fitxen corrents i entren a empentes i corrents al ferrocarril. El que es viu a parada de Provença cada matí es un autèntic show de preses, estrés corredises i una colocació a la porta que no la té ni el Pau Gasol per agafar un rebot a la nba.
En fin, perquè després diguin que la gent no fa esport...