La meva animadversió al metro es patent cada matí. Ho dic i ho diré sempre, no m'agrada. Ara, pero, cada dia faig entre 40-50 minuts de transport públic que aprofito per llegir casi en la seva totalitat.
Pero l'altre dia, als ferrocarrils, vaig haver d'apartar la vista del llibre i mirar al meu voltant. Feia temps que no ho veia pero va pujar crec que un romanés i va fotre el rollo aquest tan habitual amb un castellà no natiu : que si tengo hijos para alimentar, que sino tengo para zapatos, que si no pueden comer...en fin tot era desesperació. Va passar-se per tot el vagó demanant de manera massa insistent. A mi em va venir mig cridant "señor deme algo que no tengo dinerooooooooh". Suposo que es deu pensar que per anar amb corbata dec ser un privilegiat davant la mayoría d'estudiants que hi havia al vagó. Jo me'l vaig mirar i vaig dir que no.
Però tot això no em va sorprendre, sino la tonteria de després. Vam baixar els dos a la mateixa parada (Provença) i vaig estar caminant uns metres al costat d'ell...i el tiu anava xiulant! I alegre! Fent saltets! I jo pensava, aquest tiu ens ha fet un discurs que casi semblava que li anés a donar algo i ara el tiu se'l veu molt feliç.
O es un tiu que es sap pendre la vida amb filosofia o es un tiu que té una jeta que no se la creu...Lógicament no ho sabré mai tot i que pugui tenir una idea...
També això em va recordar a un reportatge que vaig veure a Callejeros ( no acostumo a veure mai perquè em sembla un programa tendenciós ) que parlaven amb la gent que vivia al carrer a Madrid. La gran mayoría que demanaven diners deien que s'ho gastarian amb droga. Em va sorpendre pero m'ho imaginava. Se'ls veia molt enganxats i amb "mono". Llavors em va provocar la reflexió de que seria capaç de fer una persona d'aquestes que no té res a perdre ni a guanyar a la vida si no aconsegueix els diners per poder passar el seu mono...La resposta es clara, robar. Llavors que fem? Els hi donem alguna cosa per poder evitar mal majors??
Doncs jo no donc mai un euro, pero ja no se que pensar..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada