Traductor

dimecres, 16 de febrer del 2011

Espanya es un mal negoci per Catalunya

Fa temps vaig llegir un article de la Vanguardia sobre l'independentisme que em va agradar molt. Parlava que, identitat nacionalista a part, Espanya es un mal negoci per Catalunya, i parlava de l'independentisme com una manera de viure millor econòmicament i de benestar i que, per el contrari, l'unionisme en Espanya no tenia defensa. Em va semblar un article brutal, novedós i molt interesant, doncs partía del raonament que l'independentisme té tants beneficis que qualsevol persona que visqui a Catalunya i vulgui millorar la seva qualitat de vida hauria d'estar-ne a favor.
Avui el comparteixo per aquí, perqué no té desperdici. Suposo que està escrit abans de les eleccions autonòmiques, tot i que seria un error pensar que com ERC ha baixat de vots no hi ha tan independentisme, ja que hi ha votants del PSC o CIU que ho poden ser igualment.

Un mal negocio / La Vanguardia / David García


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.
Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.
Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.
Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

dilluns, 14 de febrer del 2011

L'accident aeri més tràgic del món

La setmana pasada vaig estar en un curs de formació. De tan en tan, la meva empresa m'ofereix la possibilitat de fer diversos cursos i com la sabiduria no ocupa lugar, sempre que m'ho ofereixen dic que si.
Aquesta vegada es tractava d'un curs de l'Inese (Instituto de estudios superiores financieros seguros) sobre els analisis de riscos i la tramitació de sinistres de Responsabilitat civil. Va haver-hi tres ponents en aquests tres dies i tots ho van fer prou bé, pero a mi em va impresionar de veritat un advocat que en primer terme el seu nom no em deia res, pero es tota una institució : Gonzalo Iturmendi. Ja veient com va portat la classe, les referències, als articles que citava ja podia veure que no estava davant d'un ponent normal.
Lógicament, la gran majoria de gent no sabria qui és pero ell ens va explicar d'una manera molt didàctica un cas que va portar com a advocat que es d'una importancia enorme, l'accident aeri de los Rodeos.
Per resumir, es tracte d'un accident ocorregut a Tenerife el 27 de març (aquesta data em sona...XD) del 1977 on en la pista de l'aeroport van xocar dos avions causant la mort de més de 600 persones (encara avui un record mundial tristament). Aquest advocat va ser l'encarregat de defensar al que avui coneixem com AENA. Estem parlant de que la indemnització que havia de pagar el responsable era multi multi millonaria ( només els avions valien 25 mil millons de pesetes cadascú)i ell havia defensar l'actuació del controlador, un pobre home que ha de viure amb això tota la vida. L'advocat ens va anar desgranant tot el que va ser aquesta desgràcia, videos de l'informe semanal, declaracions, i al final com va acabar tot, com van poder demostrar que el responsable era l'avió de KLM, que tenia un pilot que estava considerat tota una eminència al seu país. Finalment es va poder demostrar mitjançant les grabacions que el pilot no va fer cas al controlador i va començar el despegue sense estar la pista lliure, col.lisionant amb l'altre Boeing. Llavors es pot dir que ell en la seva defensa va guayar.
Va ser una clase absolutament magistral.
Pero al final de la clase jo estava fent els meus càlculs i vaig pensar, aquest senyor com a molt té uns 60 anys i d'això fa 34...ostia! pero si estava recent sortit de la universitat!!. Llavors li vaig preguntar si quan li van encarregar un tema així amb la edat que tenia no li va tremolar tot. Ell em va dir que això era la seva passió i que mai s'ho va plantejar com un "marrón" sino com un regal o una oportunitat.. Vaja crack. Això si que es saber portar la pressió, gent feta d'una altra pasta.
Fins i tot una companya que venia amb mi em va dir " Es la persona més important que he conegut mai" XDDD

En definitiva, he tingut nombrosos professors a la meva vida, molts a la universitat, i crec que mai ningú m'havia impresionat tant..

http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Los_Rodeos

dimarts, 8 de febrer del 2011

183 anys de Julio Verne


Avui a l'entrar al google m'he trobat una tipografia de les lletres que recorden a una especie de submarí. Clicant informaven que avui fa 183 anys que va neixer Julio Verne ( i sembla que va ser ahir! ).
He tingut la oportunitat, com molta gent, de llegir alguns llibres i la veritat es que era una persona molt avançada al seu temps, un geni.
Molts dels seus llibres han estat passats a la gran pantalla o a series de televisió ( qui no recorda els dibuixos de la vuelta al mundo en 80 dias?) amb mes o menys encert ( veure el Viaje al centro de la Tierra de Brendan Fraser es per voler agafar un ganivet i treur'es els ulls de les còrneas).
Si faig una repasada els llibres crec que els millors son els primers que va escriure: Cinco semanas en globo, Viaje al centro de la Tierra, 20.000 leguas de viaje submarino, los hijos del capitán Grant... He destacat en la ilustració la película de 20.000 leguas. Recordo que la vaig veure de petit i em va encantar. No se quina sensació tindria veient-la ara, pero em va quedar molt bon record.
El que m'ha sorprés molt del que he estat curiosejant es que diuen que Julio Verne amb les seves noveles va participar en invents que serien posteriors. Ojo amb el que es diu:
Armas de destrucción masiva (Ante la bandera, Los quinientos millones de la begún)
Helicóptero (Robur el Conquistador)
Naves espaciales (De la Tierra a la Luna)
Grandes Trasatlánticos (Una ciudad flotante)
Internet (París en el siglo XX,Una ciudad flotante)
Submarino (20000 leguas de viaje submarino)
Ascensor (La isla misteriosa)

Home, que Julio Verne sigui un dels precusors de, per exemple, internet em sembla una mica fort. Si hi ha que reconeixer que era un geni de la fantasia, de la ficció, tot i que ell volia que s'el reconegués com a Literatura Ciéntifica i potser va obrir portes que posteriorment van desencadenar a aquests descobriments.

També m'ha semblat curiós que va escriure el seu primer llibre als 35 anys... bé, jo tinc 31 casi 32, potser serà hora d'espavilar-me...

dimecres, 2 de febrer del 2011

Un dia d'AVE


Sempre que per motius de feina em diuen que he d'anar a Madrid es per mi un bon dia, i ahir va ser un d'aquests.I és que la veritat m'encanta viatjar amb AVE.
Ahir em va tocar aixecar-me aviat, pero a les 7.30h l'agafava i encaminava el trajecte que en 2h 43 minuts em duria a la capital. Ahir anava ple de gent. Havia de decidir si llegir-me l'informe de Judea o comprar alguna cosa...al final em vaig comprar el jueves (joer mira que em costa el llibre!!!) i els primers minuts del viatge són els més emocionants...diuen la pel.lícula que faran!! Quan sona la campaneta em poso en tensió...comencen a parlar i sense dubte diuen les paraules que marcaran el viatge " La reproducción programada para el viaje de hoy es...(suors) Nine!!" Merda. Un musical. Llavors dubto, que faig? Ipod? Jueves? Llibre? comença la película, enga va, ho probo. I al final he de dir que em va agradar molt! Un musical en que el Daniel day Lewis fot un paperàs, surt la nicole Kidman, la Kate Hudson, Penelope Cruz, Fergie.. Va ser una bona manera de pasar dos hores de viatge. Ah i unes files darrera meu estava el ja exgimnasta Gervasi Deferr.
Després un arriba a Madrid, agafa el metro ( costa 1 euro!! desde no se quants anys ja!! i aquí no para de pujar!) pujo al vagó (son molt estrets), baixo a la Gran Via i em doc un passeig de deu minuts la mar de gust fins arribar a la oficina. Llavors reunions, dinar i sobre les 16h me'n vaig xino xano cap a Atocha, trigant uns 30 minuts caminant.Paso pel PRado, pel Thyssen,pel Banc d'Espanya, Neptuno...
A la tornada de l'AVE la mateixa ceremonia " La reproducción programada para el viaje de hoy es...(suors) Niños Grandes!!" Merda.Aquesta vegada no he tingut sort. I les expectatives es compleixen. Película bastant dolenta que va fer tronxar-se al nen que tenia al meu costat, clar, tenia uns 14 o 15 anys.

Vagin com vagin les reunions a Madrid sempre m'agrada viatjar en l'Ave. Molt més comode que l'avió. Arribo sobre les 20h a casa, pero un dia es un dia.