Alló que ens envolta

Partint de la base de que no m'agrada el metro ( a aquestes alçades ja ha quedat ben clar ) he de reconèixer, pero, que observar el que m'envolta al metro està ple d'anècdotes cosa normal amb tanta gent. Normalment vaig llegint però de vegades no puc resistir la tentació de mirar al meu voltant.
L'altre dia estava a la línea 4, una línea que donaria per escriure 3 o 4 blogs, i estava escoltant música. De cop, el volum que portava l'ipod va quedar enmudit, doncs se sentia música de fora. Vaig treure els cascos i vaig veure a un home amb un violí i era realment espectacular. Una rabia, una força, el violí anava i venia. El tiu se sortia per tots costats. Vaig estar la parada de Urquinaona fins Passeig de Gracia amb aquell espectacle. Em vaig acostar, no havia posat ni un got ni semblava que demanés res. Em vaig baixar a la parada, pero ell no es va aturar per recaudar res, seguia tocat fet una fera. Vaig sortir del vagó i vaig veure com el metro se n'anava i ell seguia tocant. Em vaig quedar molt sorprès i vaig pensar...i si era algú famòs dins d'aquest ambit? Perquè virtuós ho era i molt.
Llavors m'en vaig enrecordar d'una notícia que va sortir fa uns anys molt interesant. A New York es va plantar al metro amb un Stradivarius un violinista que uns dies abans havia actuat a més de 100$ la entrada. En 40 minuts va recaudar 32 dólars i molt poca gent es va aturar.
L'article és sumament interessant i parla de que hi ha llocs que no estan fets per certa bellessa http://www.elpais.com/articulo/cultura/belleza/pasa/desapercibida/elpepucul/20070409elpepucul_1/Tes
Lògicament no tinc ni idea qui era aquest violinista del metro, em va encantar, si que vaig veure que la gent li prestava una mica d'atenció més que res per lo sorpresiu de que algú es pugi al vagó i comenci a "destrossar" el viólí. Però torno a caure amb una reflexió recurrent, anem amb tantes presses que no apreciem allò que ens envolta. Jo mateix tenia pressa i jo mateix em vaig emprenyar per no haver-me quedat un parell de parades més. Però es que sempre anem corrents...