Traductor

dimarts, 12 de juliol del 2011

Acampada Dos de Maig





Visc a prop de l'Hospital Dos de Maig.
Últimament està sent bastant noticia ja que es veu que la pròpia Creu Roja el vol tancar i vol fer oficines. A mi, quasi nouvingut al barri, em va extranyar des d'un principi la proximitat de dos hospitals públics com aquest i l'Hospital de Sant Pau, pero bé, no crec que mai estiguin de més.
El primer que vaig observar, desde la victoria de CIU a les autonòmiques, es que es van començar a veure afectats per les retallades i van començar a penjar cartells queixant-se de les noves restriccions. Doncs bé, ara les coses van pitjor, doncs s'està plantejant un tancament que crec bastant inminent. El barri està ple de cartells en contra del tancament però em dona la sensació que no està sent una revolta molt popular. A les 20h de cada dia es veu que hi ha una "cacerolada"...jo no he sentit mai absolutament res. Els dimecres hi ha concentracions i dona la sensació que només estan els propis treballadors.
El sumum, però, ho he trobat des d'ahir dilluns. Anant cap al metro pujant el carrer dos de maig, em trobo que a la vorera no puc pasar perquè hi ha un home amb un gos, i a la que giro la cantonada...tachán! Acampats!! Ostia, que curiós...els indignats!! Aprofito el semàfor en vermell per mirar-m'ho una mica...arrecades, punkis, gossos...ok...pel que veig són del perfil antisistema...
Llavors avui al aixecar-me faig el mateix recorregut i veig que els empleats, uniformats, parlen amb alguns dels acampats. Arribo el metro i tinc avui la sort de fullejar un "20 minutos" i llavors no puc deixar de sorpendrem quan llegeixo "Metges acampats davant l'Hospital Dos de Maig". Va home va!!!

divendres, 15 d’abril del 2011

La repetició de la broma absurda

A la meva feina es dona un fenomen paraanormal ( la doble "a" es a propòsit ).
Som unes 40 persones en un espai diàfan i més o menys ens veiem tots.
Hi ha un fet que pasa sovint i que sempre provoca la mateixa situació : una persona marxa de la feina "Adeu" "Adeu, fins demà" respon la gent... Llavors qui s'ha anat torna perquè per exemple s'ha deixat les claus i ha de pasar per davant de la gent que queda: La reacció dels altres és sempre la mateixa "Hola! Bon dia! Ja ha passat un dia"...la repetició d'aquesta broma no ha mermat mai els ànims de la gent que la fa. Riuen, contents de l'enginy que demostren en aquest "Dia de la marmota"... Crec que sempre que algú ha retornat s'ha fet aquesta broma...
I l'altre dia, com no, em vaig deixar jo les claus. I vaig tornar, amb la il.lusió de saber el que el futur li depara . Entro i dic "M'he deixat les claus!! " " Hola! Bon dia!! Quant de temps!" Vaig haver de disimular, casi se'm cauen les llàgrimes al veure la il.lusió de la gent en fer la seva broma.
Crec que em deixaré les claus una vegada al mes per tornar a la oficina i donar aquesta satisfacció a la gent. Algún dia fins i tot abraçaré a la gent que m'ho fa!

dijous, 24 de març del 2011

La historia dels meus texans favorits

Tinc uns texans que m'encanten. Fa molts anys que recorren món amb mi i venen d'una època en que el pull&bear feia roba més ampla i menys fashion.
Eren just de la meva mida i havien sobreviscut a les meves pujades i baixades de pes estoicament.
Últimament, pero, s'estaven desgastant de l'entrecuix. Alarmat, vaig decidir portar-ho a una sasteria per tal de que m'ho solucionessin. Va anar-hi la I.P. i em va dir que quan els anés a buscar em costaria 15€. Car, vaig pensar, però són els meus favorits i l'esforç s'ho val.

Ahir els vaig anar a buscar i sorpresa! El que abans era una sastreria s'està convertint en un "badulaque"...perdó...però...i els meus texans????

dimecres, 23 de març del 2011

L'Absurdisme de Barcelona capitanejat per Inma Mayol


Ahir al períodico llegia sorprés una noticia "Barcelona vol suprimir la circulació de vehicles de més de 10 anys"
Es increible. Está clar que estem en la época de les prohibicions i arriba en una època que tant el govern central com el de l'ajuntament de Barcelona son socialistes i se suposava que progresistas i tolerants. Els autónomics tampoc es queden curts, doncs CIU ha tret la seva vena més conservadora i també ha prohibit la serie Infidels...així no anem bé.
Però tornant al tema vehícles, és molt indignant i més en el context de crisis que ens movem.
El meu cotxe té mes de 10 anys. El meu cotxe, però, pasa totes les revisions medioambientals (m'han parat alguna vegada a sant andreu a medir-ho) acaba de pasar la ITV anual sense masses problemes i pago religiosament l'abusiu impost de circulació per circular per Barcelona. A més, estic rodejat de zones verdes, zones blaves, zones de càrrega i descarga, ciclistes que no respecten res...VISCa Barcelona.
Però això no es suficient. Ara representa que soc un problema. Solució? Doncs resulta que m'hauré de comprar un altre cotxe i així ajudar al deficitari sector automovilístic ?. Ok. Pero...qui m'ajuda a mi?
Tot aixó ve promogut per la Srta pseudoprogre Inma Mayol. Doncs Iniciativa, amb mi heu perdut un vot.

La noticia aquí http://www.rtve.es/noticias/20110322/barcelona-estudia-prohibir-circulacion-coches-mas-10-anos-para-reducir-contaminacion/418805.shtml

dijous, 17 de març del 2011

L'inútil de l'Alfons Godall




Alfons Godall va ser directiu de la Junta de Laporta en el Barça del 2003 al 2010. Va ser un directiu amb poc protagonisme, sempre fidel al Joan Laporta tot i les constants sortides que van haver-hi. Va saltar a la palestra ara fa més o menys un any, quan el Laporta el va nomenar com el seu succesor i candidat a apoiar per ser president del Barça.
Llavors jo vaig pensar, doncs mira, no parla malament i té pinta de bon tio. Després el Laporta el va deixar tirat i em va saber fins i tot greu per ell, doncs l'amic Jan apostaba pel Jaume Ferrer.
I desde llavors, s'ha pogut comprovar quin tipus és aquest Alfons Godall. Primer, sempre utilitzant el seu facebook, va fer les declaracions següents : "A mi no m'agrada una F1 amb pilots madridistes i periquitos"...Va ser lamentable. Era una referencia clara a Alonso i Alguersuari (aquest últim és català no ho oblidem) i sense recordar ni tan sols al Pedro Martínez de la Rosa. La contesta de Jaume Alguersuari va ser admirable http://www.f1aldia.com/7892/alguersuari-responde-a-godall.html . Alfons Godall no es va desdir...

Pero ahir ja el Sr Godall va vesar el got de la imbecibilitat suprema. Això es el que va publicar al seu facebook.




Hi ha que ser molt idiota per comparar la situació de Japó ( on ha mort moltísima gent, perill nuclear, desgràcies, pobles destruits, un impacte econòmic brutal ) amb la situació de Cataluya en vers a Espanya. Pero encara més estupid em va semblar que posteriorment no només no rectifiqués sino que digués que retirava el comentari perquè semblava que havia sentat malament. I t'extranya?
Encara més indignant era llegir els borregos que l'escrivien dient-li "Has fet bé de dir-ho i bé de retirar-ho, pero algú ho havia de dir". I és que clar, a mi aquestes coses m'ofenen molt com a català. No m'agrada que se'm pugui associar amb aquest tipus de gent, no radical, sinò idiota, i que a més escriuen desde una bonança econòmica que no sabran mai el que és patir per arribar a fi de mes. Es la inútil burguesia catalana.
Ara que la catalanitat i l'independentisme adquireixen uns criteris més racionals no podem permetre aquesta gent que pixa tan fora de test sigui partícep de res.

També em va sorprendre que hi hagués tan rebombori sobre el facebook d'un personatge com aquest ( estava a diferents diaris esportius, nacional,catalana, a l'economista...), perquè...qui té tan poca feina que es dedica a vigilar el que diu el Sr. Godall? La veritat, el millor seria que es dediquès a callar, doncs crec que danya la imatge del poble català. Es pot ser independetista, respectuós i assenyat.

Alfons Godall, ets un inútil, i algú ho havia de dir.

divendres, 11 de març del 2011

8341

8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341


8-3-4-1 Aquest és el número que m'han donat en el sorteig de les entrades per la final de Copa del Barça-Madrid. Vaig tenir la gran sort de que em van tocar les entrades per veure a Roma la final Barça-Manchester i a Mónaco la final Barça-Shacktar. Tornar a repetir aquesta sort i veure aquesta final seria la reostia!!! La resposta, dimecres que ve...quins nervis!!!!

dimarts, 8 de març del 2011

Pont Cinèfil

Feia temps que no recordava està passant un dies veient tantes pel.lícules, estar a casa tranquilament, fent poqueta cosa, sense pressió... uns dies la mar de tranquils que serveixen per recàrregar piles.
Les pel.lícules que he vist algunes passaran ràpidament a l'oblit, però curiosament les 6 pel.lícules que he vist aquests tres dies els hi he posat la mateixa nota a la meva compte de filmaffinitty un 7! I és curiós, com els diferents gèneres que he vist porten a qualificar-les de la mateixa manera.



Centurión: Pel.lícula bèl.lica que narra la historia de la novena legió de Roma. Molt entretinguda. El que més em va agradar es que les baralles son durísimes, explícites, i ajuden a fer una idea del que podria ser la supervivència d'aquells temps. Molt recomenable.




Mi segunda vez: Pel.lícula bobalicona on les hagi, amb la Catherine Zeta Jones...pero ostia! Té un parell d'escenes que estan molt ben pensades! La vaig veure un dia a l'Ave i me la vaig baixar perquè la veiés la meva parella. A ella, com no, li va encantar la pel.lícula. La historia va d'una dona de 40 anys que es divorcia i va a NY a viure i allà coneix a un noi de 24...bobalicona ja ho he dit!




Beatiful Girls: Una pel.lícula bastant clàsica. Amb nombrosa gent famosa, Matt Dillon, Uma Thurman, Mira Sorvino, etc... Molt entretinguda. Destaca per ser la primera pel.lícula de la Natalie Portman, aquests dies notícia pel seu Oscar per Cisne negro




American Pie 2: Un clàssic. Pot ser la més fluixa de les 3 ( em nego a pensar que a partir de la 4rta son americans pies...) pero molt distreta. la feien a la 1 de la nit i la vam acabar els 2.




Enredados: La última pel.lícula de Disney. Molt ben feta i amb personatges molt bons, sobretot el camaleó i el cavall, però tampoc es cap innovació ni marcarà cap època. Em va sorpendre llegir a la portada del Cinemania que el Tarantino la considerava la millor pel.lícula de Disney...home, el nivell potser no és molt molt alt, pero tampoc hi ha per exagerar.




El discurso del rey: La gran triomfadora dels Oscars. Vagi per endavant que no m'agrada gens el Colin Firth ( només hi ha que veure Bridget Jones o la última legión...ufff ) pero hi ha que reconèixer que ho fa força bé, tot i que es un paper pensat perquè qui el fagi s'emporti l'òscar. La pel-lícula es distreta i, segurament, encara guanyaria més veure-la amb versió original, doncs va d'una persona amb problemes a la parla i que al ser el futur rei ha de parlar sovint davant la gent. Es basa sobretot en la relació entre el rei i el doctor. Molt distreta tot i que em va deixar la sensació de que és una historia bastant previsible.

6 pel.lícules i encara m'ha donat temps de fer una visita a l'Hospital, anar al Camp Nou, anar a l'Ikea, al Mataró Parc i fer feines de casa!! Si és que quan un s'organitza...