KKursa del KKorte Inglés (1era part)

Que no alarmi el titol de l'entrada. "KK" no es per Ku Kux Klan ( que serien 3 K ) sino una referencia a KK = Caca en llenguatge col.loquial "merda". Això és, d'una manera grollera i poc elegant, el que és aquesta "Cursa" (entrecomillat voluntari).

Després d'unes setmanetes de preparació conjunta, em feia il.lusió que la I.P. corrés una cursa. Ella no acostuma a correr, però mira, com que és una cursa gratuita i l'any passat la va còrrer amb un temps de 1:40h era un bon moment per fer esport i així la vam preparar.

Jo aquest any he anat corrent curses de 10km i fins i tot una mitja ( qui m'ho anava dir quan em vaig trencar el Lligament del genoll esquerra...) amb la qual cosa m'ho vaig pendre com a una cosa per disfrutar, deixant bastant de banda el crono i està animant-la. A més, en la recerca de baixar de l' 1:40h s'ens va unir l' A.M.. Millor quan m'és siguem més riurem.

Havent sopat pasta i amb un esmorçar lleugeret ens vam plantar a la plaça Catalunya sobre les 9h. La cursa començava a les 9.30h pero ens va ser totalment imposible accedir a la sortida així que ens vam quedar al costat de la parada de metro de Catalunya per incorporar-nos fent una espècie de "U". Estava ple ple ple de gent. Totes les edats, amb gossos, altres difressats, altres portant figures enormes...pero gent per tots costats.

Al començar la sortida la gent va a començar a moure´s mooolt lentament. Poc a poc vam agafar posicions i vam pasar per la sortida quan es portaven ja casi 10 minuts. No passa res, jo disparo el meu crono i som-hi!. Pugem passeig de Gràcia com podem a un ritme tranquilet però a l'arribar a Aragó...caos total. Gent per totes bandes, toca frenar i accelarar a cada metre, gent caminant agafada de la ma fent una línea de 5 persones!! Però això que és? Jo m'hagués donat la volta i m'hagués anat cap a casa, però veig a les dos noies molt animades aixi que anem fent.

Em fa molta mandra, pero anem lentets adelantant a la gent, i algun cop t'emportes dels que a tota pastilla t'adelanten. Els hi havia dit que intentessim arribar a Plaça Espanya sense aturar-nos i així ho fem. Després de mullar-nos al passar pels bombers arribem a sota de Plaça Espanya i ens parem tranquilament. Anem respirant. Pasem pel kilometre 4 i portem 35 minuts, és a dir els primers ja deuen haver arribat i tot...La pujada és infernal i quasibé tothom la fa caminant i nosaltres, per suposat, també. I arribem al primer avituallament on agafem una aigua cadascú. Anem caminant i comencem a còrrer un altre cop, ja que després d'una baixadeta ve una pujada i l'entrada al segon reclam d'aquesta "cursa" ( el primer és que es gratuita) l'entrada a l'Estadi Olímpic.