L'accident aeri més tràgic del món

La setmana pasada vaig estar en un curs de formació. De tan en tan, la meva empresa m'ofereix la possibilitat de fer diversos cursos i com la sabiduria no ocupa lugar, sempre que m'ho ofereixen dic que si.
Aquesta vegada es tractava d'un curs de l'Inese (Instituto de estudios superiores financieros seguros) sobre els analisis de riscos i la tramitació de sinistres de Responsabilitat civil. Va haver-hi tres ponents en aquests tres dies i tots ho van fer prou bé, pero a mi em va impresionar de veritat un advocat que en primer terme el seu nom no em deia res, pero es tota una institució : Gonzalo Iturmendi. Ja veient com va portat la classe, les referències, als articles que citava ja podia veure que no estava davant d'un ponent normal.
Lógicament, la gran majoria de gent no sabria qui és pero ell ens va explicar d'una manera molt didàctica un cas que va portar com a advocat que es d'una importancia enorme, l'accident aeri de los Rodeos.
Per resumir, es tracte d'un accident ocorregut a Tenerife el 27 de març (aquesta data em sona...XD) del 1977 on en la pista de l'aeroport van xocar dos avions causant la mort de més de 600 persones (encara avui un record mundial tristament). Aquest advocat va ser l'encarregat de defensar al que avui coneixem com AENA. Estem parlant de que la indemnització que havia de pagar el responsable era multi multi millonaria ( només els avions valien 25 mil millons de pesetes cadascú)i ell havia defensar l'actuació del controlador, un pobre home que ha de viure amb això tota la vida. L'advocat ens va anar desgranant tot el que va ser aquesta desgràcia, videos de l'informe semanal, declaracions, i al final com va acabar tot, com van poder demostrar que el responsable era l'avió de KLM, que tenia un pilot que estava considerat tota una eminència al seu país. Finalment es va poder demostrar mitjançant les grabacions que el pilot no va fer cas al controlador i va començar el despegue sense estar la pista lliure, col.lisionant amb l'altre Boeing. Llavors es pot dir que ell en la seva defensa va guayar.
Va ser una clase absolutament magistral.
Pero al final de la clase jo estava fent els meus càlculs i vaig pensar, aquest senyor com a molt té uns 60 anys i d'això fa 34...ostia! pero si estava recent sortit de la universitat!!. Llavors li vaig preguntar si quan li van encarregar un tema així amb la edat que tenia no li va tremolar tot. Ell em va dir que això era la seva passió i que mai s'ho va plantejar com un "marrón" sino com un regal o una oportunitat.. Vaja crack. Això si que es saber portar la pressió, gent feta d'una altra pasta.
Fins i tot una companya que venia amb mi em va dir " Es la persona més important que he conegut mai" XDDD

En definitiva, he tingut nombrosos professors a la meva vida, molts a la universitat, i crec que mai ningú m'havia impresionat tant..

http://es.wikipedia.org/wiki/Accidente_de_Los_Rodeos

183 anys de Julio Verne

Avui a l'entrar al google m'he trobat una tipografia de les lletres que recorden a una especie de submarí. Clicant informaven que avui fa 183 anys que va neixer Julio Verne ( i sembla que va ser ahir! ).
He tingut la oportunitat, com molta gent, de llegir alguns llibres i la veritat es que era una persona molt avançada al seu temps, un geni.
Molts dels seus llibres han estat passats a la gran pantalla o a series de televisió ( qui no recorda els dibuixos de la vuelta al mundo en 80 dias?) amb mes o menys encert ( veure el Viaje al centro de la Tierra de Brendan Fraser es per voler agafar un ganivet i treur'es els ulls de les còrneas).
Si faig una repasada els llibres crec que els millors son els primers que va escriure: Cinco semanas en globo, Viaje al centro de la Tierra, 20.000 leguas de viaje submarino, los hijos del capitán Grant... He destacat en la ilustració la película de 20.000 leguas. Recordo que la vaig veure de petit i em va encantar. No se quina sensació tindria veient-la ara, pero em va quedar molt bon record.
El que m'ha sorprés molt del que he estat curiosejant es que diuen que Julio Verne amb les seves noveles va participar en invents que serien posteriors. Ojo amb el que es diu:
Armas de destrucción masiva (Ante la bandera, Los quinientos millones de la begún)
Helicóptero (Robur el Conquistador)
Naves espaciales (De la Tierra a la Luna)
Grandes Trasatlánticos (Una ciudad flotante)
Internet (París en el siglo XX,Una ciudad flotante)
Submarino (20000 leguas de viaje submarino)
Ascensor (La isla misteriosa)

Home, que Julio Verne sigui un dels precusors de, per exemple, internet em sembla una mica fort. Si hi ha que reconeixer que era un geni de la fantasia, de la ficció, tot i que ell volia que s'el reconegués com a Literatura Ciéntifica i potser va obrir portes que posteriorment van desencadenar a aquests descobriments.

També m'ha semblat curiós que va escriure el seu primer llibre als 35 anys... bé, jo tinc 31 casi 32, potser serà hora d'espavilar-me...

Un dia d'AVE

Sempre que per motius de feina em diuen que he d'anar a Madrid es per mi un bon dia, i ahir va ser un d'aquests.I és que la veritat m'encanta viatjar amb AVE.
Ahir em va tocar aixecar-me aviat, pero a les 7.30h l'agafava i encaminava el trajecte que en 2h 43 minuts em duria a la capital. Ahir anava ple de gent. Havia de decidir si llegir-me l'informe de Judea o comprar alguna cosa...al final em vaig comprar el jueves (joer mira que em costa el llibre!!!) i els primers minuts del viatge són els més emocionants...diuen la pel.lícula que faran!! Quan sona la campaneta em poso en tensió...comencen a parlar i sense dubte diuen les paraules que marcaran el viatge " La reproducción programada para el viaje de hoy es...(suors) Nine!!" Merda. Un musical. Llavors dubto, que faig? Ipod? Jueves? Llibre? comença la película, enga va, ho probo. I al final he de dir que em va agradar molt! Un musical en que el Daniel day Lewis fot un paperàs, surt la nicole Kidman, la Kate Hudson, Penelope Cruz, Fergie.. Va ser una bona manera de pasar dos hores de viatge. Ah i unes files darrera meu estava el ja exgimnasta Gervasi Deferr.
Després un arriba a Madrid, agafa el metro ( costa 1 euro!! desde no se quants anys ja!! i aquí no para de pujar!) pujo al vagó (son molt estrets), baixo a la Gran Via i em doc un passeig de deu minuts la mar de gust fins arribar a la oficina. Llavors reunions, dinar i sobre les 16h me'n vaig xino xano cap a Atocha, trigant uns 30 minuts caminant.Paso pel PRado, pel Thyssen,pel Banc d'Espanya, Neptuno...
A la tornada de l'AVE la mateixa ceremonia " La reproducción programada para el viaje de hoy es...(suors) Niños Grandes!!" Merda.Aquesta vegada no he tingut sort. I les expectatives es compleixen. Película bastant dolenta que va fer tronxar-se al nen que tenia al meu costat, clar, tenia uns 14 o 15 anys.

Vagin com vagin les reunions a Madrid sempre m'agrada viatjar en l'Ave. Molt més comode que l'avió. Arribo sobre les 20h a casa, pero un dia es un dia.

"Se lo que estás pensando"

Aquests reis em van portar el llibre de John Verdon "Se lo que estás pensando". Després d'unes setmanetes de lectura, avui mateix l'he acabat. I veritablement m'ha agradat molt.
No vull fer cap spoiler al respecte, només dir que l'argument enganxa: Una persona rep un sobre amb una nota escrita amb tinta vermella que li diu que pensi un número de l'1 al 1000. El receptor pensa amb el 658...obre l'altre sobre i posa "Era el 658,no?". Un raonament així realment fa que t'enganxis tot el llibre. A més, a l'acabar-ho, et queda la sensació que la solució no era tan tan dificil ni rebuscada, i que estava allà, accessible, i això crec que encara fa millor el llibre perquè no t'està plantejant impossibles. Llibre molt recomenable.
No he pogut estar-me de recordar un dels millors llibres que he llegit fa molts anys i que es deia El Psicoanalista de John Katzenbach. En aquest la premisa era semblant. Un psicoanalista rep una nota que li diu que en dos setmanes ell es suicidarà. A partir de llavors un llibre frenètic i brutal, també molt recomenable.

I ara, a intentar acabar d'una vegada l'Informe Judea ( no sé si la meva educació no religiosa podrà soportar-ho ) i la Prisionera del Hielo, que també el tinc a mitges.

...pero mas triste es robar

La meva animadversió al metro es patent cada matí. Ho dic i ho diré sempre, no m'agrada. Ara, pero, cada dia faig entre 40-50 minuts de transport públic que aprofito per llegir casi en la seva totalitat.
Pero l'altre dia, als ferrocarrils, vaig haver d'apartar la vista del llibre i mirar al meu voltant. Feia temps que no ho veia pero va pujar crec que un romanés i va fotre el rollo aquest tan habitual amb un castellà no natiu : que si tengo hijos para alimentar, que sino tengo para zapatos, que si no pueden comer...en fin tot era desesperació. Va passar-se per tot el vagó demanant de manera massa insistent. A mi em va venir mig cridant "señor deme algo que no tengo dinerooooooooh". Suposo que es deu pensar que per anar amb corbata dec ser un privilegiat davant la mayoría d'estudiants que hi havia al vagó. Jo me'l vaig mirar i vaig dir que no.
Però tot això no em va sorprendre, sino la tonteria de després. Vam baixar els dos a la mateixa parada (Provença) i vaig estar caminant uns metres al costat d'ell...i el tiu anava xiulant! I alegre! Fent saltets! I jo pensava, aquest tiu ens ha fet un discurs que casi semblava que li anés a donar algo i ara el tiu se'l veu molt feliç.
O es un tiu que es sap pendre la vida amb filosofia o es un tiu que té una jeta que no se la creu...Lógicament no ho sabré mai tot i que pugui tenir una idea...

També això em va recordar a un reportatge que vaig veure a Callejeros ( no acostumo a veure mai perquè em sembla un programa tendenciós ) que parlaven amb la gent que vivia al carrer a Madrid. La gran mayoría que demanaven diners deien que s'ho gastarian amb droga. Em va sorpendre pero m'ho imaginava. Se'ls veia molt enganxats i amb "mono". Llavors em va provocar la reflexió de que seria capaç de fer una persona d'aquestes que no té res a perdre ni a guanyar a la vida si no aconsegueix els diners per poder passar el seu mono...La resposta es clara, robar. Llavors que fem? Els hi donem alguna cosa per poder evitar mal majors??

Doncs jo no donc mai un euro, pero ja no se que pensar..

Bojan

Avui he llegit un comentari que m'ha fet molta gràcia : "Bojan no se va ni de un cono". Vist el partit d'ahir en que va tornar a ser la seva enèsima oportunitat, és un comentari que té tota la raó.

També soc en el facebook d'un grup que em va fer molta gràcia " Si Bojan pot jugar al Barça jo també vull una oportunitat". Home, jo ja tinc 31 i estic una miqueta (sent optimista ) fora de forma, pero crec que amb un parell d'entrenaments i pissarra del Guardiola podria fins i tot xutar a porteria d'una manera decent.

I es que el Bojan comença a ser un davanter que s'apaga a la sorprenent edat de 20 anys, i això es gravísim que diria el Nuñez del Crackovia. Pero sembla que no s'hi pot fer res. No se on ha estat el problema, doncs recordo que amb 17 o 18 anys va fer alguna temporada decent i fins i tot va ser un debat nacional si havia d'anar a convocat a l'Eurocopa del 2008 que finalment va guanyar Espanya. No crec que, a dia d'avui, ningú pugui dir seriosament que hauria de ser convocat.

Fa dos anys, va ajudar a guanyar la Copa del rei amb un gol a la final, i l'any passat va ajudar a suplir la baixa de l'Ibrahimovic a final de temporada de manera correcte marcant un dels millors gols de la Lliga a camp del Villarreal... pero això ja sembla un passat molt llunyà.

Ara ja, ha de veure com li ha passat per davant clarament el Pedro i segur que l'Afellay encara li restarà minuts.

Escoltava l'altra dia per la radio que el que hauria de fer es anar-se'n a un altre equip i jugar 30 partits per temporada, sino se acabó. Hi estic totalment d'acord. Ara acaba de renovar fins el 2015, pero o se'n va aquest any a un equip punter o acabarà al Sant Andreu en un marge de 5 anys...tiempo al tiempo!

Té tota la pinta d'acabar sent un Oscar o Roger García...sent optimistes!

Preses

Fa uns quants anys una amiga meva de València, que va estar vivint a Barcelona un temps, em va dir que la diferència més gran que trobava entre la gent de les dos ciutats es que aquí a Barcelona tothom anava sempre corrents.
Ara que m'he mudat i he d'agafar cada dia el transport públic per anar a treballar puc comprovar cada matí i cada tarda que no se com serà a València, pero respecte a Barcelona no s'equivocava gens.
La gent corre després de validar el tiquet per agafar el metro ( tot i que si el perds el següent triga uns 2-3 minuts en venir...que no és res!!). Quan arriba a la seva parada surten mig corrents. Poca gent que puja per les escales mecàniques ho fa parada, i per fer el transbord a Provença també va per la cinta pero corrents...fitxen corrents i entren a empentes i corrents al ferrocarril. El que es viu a parada de Provença cada matí es un autèntic show de preses, estrés corredises i una colocació a la porta que no la té ni el Pau Gasol per agafar un rebot a la nba.
En fin, perquè després diguin que la gent no fa esport...