dijous, 3 de maig del 2012
Hombro, espatlla, esquena
Cada dia s'aprèn una cosa nova, sense cap dubte.
A trets molt generals, la meva feina consisteix en indemnitzar a gent que ha tingut accidents de trànsit conforme les lesions que han tingut.
Doncs ahir, parlant amb una advocada, em reclamava una barbaritat per uns dolors a la espatlla.
Jo, tot xulo, li dic " No entenc com em reclames dolors a la espatlla quan està clarísim que les lesions les té al hombro "...es fa el silenci... i em diu " És que "hombro" en castellà és espatlla en català " jo l'hi dic que no pot ser mentre obro el google ( beneït) per buscar-ho mentre vaig parlant. Ostres! Doncs té raó! Hombro és un castellanisme.
Elegantment em despedeixo dient que m'ho miraré i la trucaré avui. M'aixeco de la taula entusiasmat amb el meu descobriment i m'en vaig a la meva companya R.P. y al A.M que es extremeny i els hi explico el meu descobriment. Llavors l'A.M. diu " Y entonces la espalda que es? ". Menys mal que la R.P. ens dona la solució "Doncs espalda és l'esquena".
Abrumat, m'en vaig al meu lloc.
Taaaant per apendre...
dijous, 19 d’abril del 2012
KKursa del KKorte Inglés ( i 2ª part)
Doncs xino xano ens vam plantar a la porta de l'Estadi Olímpic. Crec que aquest és el major reclam de la cursa, tot i que per arribar-hi hagis de pasar la purga de la pujada. Però clar, l'estona que pases per l'estadi és emocionant pero un caos.
Aquest any la organització va tenir la bona idea de fer dos sortides de l'estadi per evitar les cues, pero clar, una de les sortides va suposar partir l'entrada aixi que va provocar un embús important. Això va fer que mentres esperavem quasi parats per entrar al nostre costat la gent sortia, lo qual va provocar que la I.P. comencés a "xocar" la mà a la gent que sortia de l'estadi d'una manera molt emocionada.
Hi ha que reconèixer que està molt bé quan surts a l'estadi i comences a mirar les grades i imagines el que deuria ser els jocs olímpics...sense dubte per la TV és veu molt més gran de lo que és.
Sortim de l'estadi sabent que ve una pujada forta pero que després d'això ja tot és baixada. Els hi he fet prometre a les noies que després del nou avituallament ho farem tot d'una tirada, doncs quedaran 3 kilometres.
Dit i fet. Avituallament, veiem un home que s'ha trencat la cella al xocar contra un fanal, i comencem a correr al costat del Museu Olímpic. Baixada pronunciadísima i espero trobar-me les cheerleaders de l'any passat...pero no estan! En el seu lloc hi ha una dona estesa a terra i seguint baixant ens trobem la ambulancia que la va a buscar.
Carrer Lleida a baix comencem a agafar bon ritme, pero lA.M. ja va cansada i decidim parar-nos una mica abans d'arribar a Floridablanca. Quan arribem comencem a trotar. Avancem a moltisima gent que ja va morta després de l'euforia de l'estadi.
Arribem a l'alçada de viladomat i veig un balcó en el que el fill d'una amiga meva mira la cursa i al seu costat el seu veï surt amb una bandera del Barça i la gent comença a cridar i cantar. Quan arribem a Borrell veig al Chaos, propietari del nostre bar del futbol, servint taules i poc a poc ens enfilem a la rda sant Pere.
L'A.M ja no pot més, i ens diu que tirem que ella es dedicarà a caminar una estona. Miro el crono i marca 1:20h i estem sobre el Km9. L'hi dic a la I.P que tirem, que la veig bé i queda poquet. Apreta les dents i anem cap a universitat. Poc abans la pancarta de 10 km i veig que portem 1:25h. Li dic que està molt bé, que no arribaria fora de control en una cursa i a sobre hem de sumar la pujada a Montjuich...Quan agafem Pelai ja va morta total.
A a 100 metres de l'arribada, el caos. La gent paradísima. Em veig venir que tardarem a entrar aixi que paro el crono 1:30:02, està prou bé! Donem la cursa per acabada i tardem 10 minuts!!! en fer aquests metres fins la línea d'arribada. A la A.M li ha donat temps d'agafar-nos i entrem els 3 amb els braços enlaire. Hem conseguit l'objectiu, doncs elles van fer 1:40 l'any anterior.
Així que tranquilament ens anem a trobar on hem quedat amb els amics i, tots d'acord amb el caos, ens anem a fotre un bocata. Un esmorçar més que merescut. Després, això no acaba aquí, vam anar caminant desde Passeig de Gracia fins a casa, pasada la Sagrada Familia...esport fins el final!
La meva conclusió és que crec que l'any que ve o m'apunto amb el xip o no m'apunto a aquesta cursa. És una cursa massa masificada en la que no es pot ni correr. A més, sempre he pensat que algú que no fa esport mai s'apunti a pujar montjuic és mortal.
Senyor Corte Inglès, li proposo que per l'any que ve fagi tres sortides : La gent amb xip, la gent que vol correr i després la gent que vol caminar. Evitariem bastantes trompades, perquè trobar-te 4 senyores marias agafades de la mà amb la seva moxileta, molt de cursa no és sino més bé de "Caminata Popular".
Aquest any la organització va tenir la bona idea de fer dos sortides de l'estadi per evitar les cues, pero clar, una de les sortides va suposar partir l'entrada aixi que va provocar un embús important. Això va fer que mentres esperavem quasi parats per entrar al nostre costat la gent sortia, lo qual va provocar que la I.P. comencés a "xocar" la mà a la gent que sortia de l'estadi d'una manera molt emocionada.
Hi ha que reconèixer que està molt bé quan surts a l'estadi i comences a mirar les grades i imagines el que deuria ser els jocs olímpics...sense dubte per la TV és veu molt més gran de lo que és.
Sortim de l'estadi sabent que ve una pujada forta pero que després d'això ja tot és baixada. Els hi he fet prometre a les noies que després del nou avituallament ho farem tot d'una tirada, doncs quedaran 3 kilometres.
Dit i fet. Avituallament, veiem un home que s'ha trencat la cella al xocar contra un fanal, i comencem a correr al costat del Museu Olímpic. Baixada pronunciadísima i espero trobar-me les cheerleaders de l'any passat...pero no estan! En el seu lloc hi ha una dona estesa a terra i seguint baixant ens trobem la ambulancia que la va a buscar.
Carrer Lleida a baix comencem a agafar bon ritme, pero lA.M. ja va cansada i decidim parar-nos una mica abans d'arribar a Floridablanca. Quan arribem comencem a trotar. Avancem a moltisima gent que ja va morta després de l'euforia de l'estadi.
Arribem a l'alçada de viladomat i veig un balcó en el que el fill d'una amiga meva mira la cursa i al seu costat el seu veï surt amb una bandera del Barça i la gent comença a cridar i cantar. Quan arribem a Borrell veig al Chaos, propietari del nostre bar del futbol, servint taules i poc a poc ens enfilem a la rda sant Pere.
L'A.M ja no pot més, i ens diu que tirem que ella es dedicarà a caminar una estona. Miro el crono i marca 1:20h i estem sobre el Km9. L'hi dic a la I.P que tirem, que la veig bé i queda poquet. Apreta les dents i anem cap a universitat. Poc abans la pancarta de 10 km i veig que portem 1:25h. Li dic que està molt bé, que no arribaria fora de control en una cursa i a sobre hem de sumar la pujada a Montjuich...Quan agafem Pelai ja va morta total.
A a 100 metres de l'arribada, el caos. La gent paradísima. Em veig venir que tardarem a entrar aixi que paro el crono 1:30:02, està prou bé! Donem la cursa per acabada i tardem 10 minuts!!! en fer aquests metres fins la línea d'arribada. A la A.M li ha donat temps d'agafar-nos i entrem els 3 amb els braços enlaire. Hem conseguit l'objectiu, doncs elles van fer 1:40 l'any anterior.
Així que tranquilament ens anem a trobar on hem quedat amb els amics i, tots d'acord amb el caos, ens anem a fotre un bocata. Un esmorçar més que merescut. Després, això no acaba aquí, vam anar caminant desde Passeig de Gracia fins a casa, pasada la Sagrada Familia...esport fins el final!
La meva conclusió és que crec que l'any que ve o m'apunto amb el xip o no m'apunto a aquesta cursa. És una cursa massa masificada en la que no es pot ni correr. A més, sempre he pensat que algú que no fa esport mai s'apunti a pujar montjuic és mortal.
Senyor Corte Inglès, li proposo que per l'any que ve fagi tres sortides : La gent amb xip, la gent que vol correr i després la gent que vol caminar. Evitariem bastantes trompades, perquè trobar-te 4 senyores marias agafades de la mà amb la seva moxileta, molt de cursa no és sino més bé de "Caminata Popular".
dilluns, 16 d’abril del 2012
KKursa del KKorte Inglés (1era part)
Que no alarmi el titol de l'entrada. "KK" no es per Ku Kux Klan ( que serien 3 K ) sino una referencia a KK = Caca en llenguatge col.loquial "merda". Això és, d'una manera grollera i poc elegant, el que és aquesta "Cursa" (entrecomillat voluntari).
Després d'unes setmanetes de preparació conjunta, em feia il.lusió que la I.P. corrés una cursa. Ella no acostuma a correr, però mira, com que és una cursa gratuita i l'any passat la va còrrer amb un temps de 1:40h era un bon moment per fer esport i així la vam preparar.
Jo aquest any he anat corrent curses de 10km i fins i tot una mitja ( qui m'ho anava dir quan em vaig trencar el Lligament del genoll esquerra...) amb la qual cosa m'ho vaig pendre com a una cosa per disfrutar, deixant bastant de banda el crono i està animant-la. A més, en la recerca de baixar de l' 1:40h s'ens va unir l' A.M.. Millor quan m'és siguem més riurem.
Havent sopat pasta i amb un esmorçar lleugeret ens vam plantar a la plaça Catalunya sobre les 9h. La cursa començava a les 9.30h pero ens va ser totalment imposible accedir a la sortida així que ens vam quedar al costat de la parada de metro de Catalunya per incorporar-nos fent una espècie de "U". Estava ple ple ple de gent. Totes les edats, amb gossos, altres difressats, altres portant figures enormes...pero gent per tots costats.
Al començar la sortida la gent va a començar a moure´s mooolt lentament. Poc a poc vam agafar posicions i vam pasar per la sortida quan es portaven ja casi 10 minuts. No passa res, jo disparo el meu crono i som-hi!. Pugem passeig de Gràcia com podem a un ritme tranquilet però a l'arribar a Aragó...caos total. Gent per totes bandes, toca frenar i accelarar a cada metre, gent caminant agafada de la ma fent una línea de 5 persones!! Però això que és? Jo m'hagués donat la volta i m'hagués anat cap a casa, però veig a les dos noies molt animades aixi que anem fent.
Em fa molta mandra, pero anem lentets adelantant a la gent, i algun cop t'emportes dels que a tota pastilla t'adelanten. Els hi havia dit que intentessim arribar a Plaça Espanya sense aturar-nos i així ho fem. Després de mullar-nos al passar pels bombers arribem a sota de Plaça Espanya i ens parem tranquilament. Anem respirant. Pasem pel kilometre 4 i portem 35 minuts, és a dir els primers ja deuen haver arribat i tot...La pujada és infernal i quasibé tothom la fa caminant i nosaltres, per suposat, també. I arribem al primer avituallament on agafem una aigua cadascú. Anem caminant i comencem a còrrer un altre cop, ja que després d'una baixadeta ve una pujada i l'entrada al segon reclam d'aquesta "cursa" ( el primer és que es gratuita) l'entrada a l'Estadi Olímpic.
Després d'unes setmanetes de preparació conjunta, em feia il.lusió que la I.P. corrés una cursa. Ella no acostuma a correr, però mira, com que és una cursa gratuita i l'any passat la va còrrer amb un temps de 1:40h era un bon moment per fer esport i així la vam preparar.
Jo aquest any he anat corrent curses de 10km i fins i tot una mitja ( qui m'ho anava dir quan em vaig trencar el Lligament del genoll esquerra...) amb la qual cosa m'ho vaig pendre com a una cosa per disfrutar, deixant bastant de banda el crono i està animant-la. A més, en la recerca de baixar de l' 1:40h s'ens va unir l' A.M.. Millor quan m'és siguem més riurem.
Havent sopat pasta i amb un esmorçar lleugeret ens vam plantar a la plaça Catalunya sobre les 9h. La cursa començava a les 9.30h pero ens va ser totalment imposible accedir a la sortida així que ens vam quedar al costat de la parada de metro de Catalunya per incorporar-nos fent una espècie de "U". Estava ple ple ple de gent. Totes les edats, amb gossos, altres difressats, altres portant figures enormes...pero gent per tots costats.
Al començar la sortida la gent va a començar a moure´s mooolt lentament. Poc a poc vam agafar posicions i vam pasar per la sortida quan es portaven ja casi 10 minuts. No passa res, jo disparo el meu crono i som-hi!. Pugem passeig de Gràcia com podem a un ritme tranquilet però a l'arribar a Aragó...caos total. Gent per totes bandes, toca frenar i accelarar a cada metre, gent caminant agafada de la ma fent una línea de 5 persones!! Però això que és? Jo m'hagués donat la volta i m'hagués anat cap a casa, però veig a les dos noies molt animades aixi que anem fent.
Em fa molta mandra, pero anem lentets adelantant a la gent, i algun cop t'emportes dels que a tota pastilla t'adelanten. Els hi havia dit que intentessim arribar a Plaça Espanya sense aturar-nos i així ho fem. Després de mullar-nos al passar pels bombers arribem a sota de Plaça Espanya i ens parem tranquilament. Anem respirant. Pasem pel kilometre 4 i portem 35 minuts, és a dir els primers ja deuen haver arribat i tot...La pujada és infernal i quasibé tothom la fa caminant i nosaltres, per suposat, també. I arribem al primer avituallament on agafem una aigua cadascú. Anem caminant i comencem a còrrer un altre cop, ja que després d'una baixadeta ve una pujada i l'entrada al segon reclam d'aquesta "cursa" ( el primer és que es gratuita) l'entrada a l'Estadi Olímpic.
dijous, 12 d’abril del 2012
Estem a la Simiocracia
L'altre dia estant a casa d'uns amics ells parlaven d'un llibre que es deia Simiocracia. Quan els hi vaig preguntar de que anava el llibre un es va treure el mòvil i em va dir: "Té, mira el trailer".
Clar, en aquell moment vaig pensar Un llibre amb trailer??? A qui se li acut...
Però desde el "Play" em vaig quedar embobat. No sé que tal estarà el llibre, pero el tràiler de Simocracia d'Aleix Saló em sembla brutal, genial...i el seu contingut és debastador.
MOLT recomanable.
Clar, en aquell moment vaig pensar Un llibre amb trailer??? A qui se li acut...
Però desde el "Play" em vaig quedar embobat. No sé que tal estarà el llibre, pero el tràiler de Simocracia d'Aleix Saló em sembla brutal, genial...i el seu contingut és debastador.
MOLT recomanable.
dimarts, 10 d’abril del 2012
Reflexions des del cotxe
L'altre dia anava tranquilament amb el cotxe per davant de l'Estació de França amb la intenció d'anar cap a la Barceloneta.
Anava pel carril més a l'esquerra i a l'arribar a pla de palau vaig veure que no podia girar a l'esquerra i que hauria de tirar a la rotonda cap de Colón. Cap problema, anava la mar de bé de temps.
De cop, un audi comença a cambiar de carril desde la meva dreta i passa tan a prop que he de frenar en sec per no tenir un fregament. Jo, entenc que lógicament, li donc un cop de claxón pq potser no m'ha vist. Però aquí comença lo fort, accelerem el dos progresivament i de cop es para en sec!!! Jo torno a frenar en sec quedant-me a pocs centimetres de tocar-lo. I el tiu treu la mà per la ventanilla i em dedica un bonic gest amb el dit del mig.
Jo em quedo alucinat. Seguim una estona i a l'arribar a la rotonda de colón li foto una pitada de despedida mentres ell repeteix el gest.
Em cago en ell i en la seva familia que poca culpa té. Era un home de 50 i llargs amb un bon cotxe. Pero penso ..." i si no arribo a frenar?" . Ell, frenant en sec m'ha provocat amb una maniobra molt agresiva, pero donem per fet que jo no reacciono i l'encalço per darrera per aquesta provocació. Això m'hagués suposat que mhauria de pagar una reparació...però ell que hagués esperat que jo fés una vegada tinguessim l'accident?? Jo no soc agressiu però no m'imagino baixant del cotxe i dient-li "Bon dia! Perdoni per haver-l'hi donat per darrera. Fem un parte?"
La veritat és que va anar de poc. Ho parlava amb els amics i crec que la majoria ens guiem per les nostres reaccions conforme el que l'altre persona ens transmet.
Per exemple, si ell canvia de carril, li toco el claxón i ell em fa el gest de la mà pero ensenyant tots els dits i no un :s'ha acabat, disculpat, ensurt i no pasa res. No hi hauria ni entrada al blog.
Però el fet que ell a sobre de que s'ha equivocat, em provoqui i m'ataqui gestualment i buscant un accident, és una prova més de la imbecibilitat humana i sobre tot quan un agafa el cotxe.
Suposo que desde el cotxe la gent és molt valenta. Ja m'agradaria veure'l a paisos com Brasil, on la gent no utilitza mai el claxón perquè no saps si l'altre conductor va armat, o al nord de Mèxic, on les mafies "juguen" a provocar a l'altre conductor per tal de que es reboti i apallisar-lo.
En fi, que m'he emprenyat.
Anava pel carril més a l'esquerra i a l'arribar a pla de palau vaig veure que no podia girar a l'esquerra i que hauria de tirar a la rotonda cap de Colón. Cap problema, anava la mar de bé de temps.
De cop, un audi comença a cambiar de carril desde la meva dreta i passa tan a prop que he de frenar en sec per no tenir un fregament. Jo, entenc que lógicament, li donc un cop de claxón pq potser no m'ha vist. Però aquí comença lo fort, accelerem el dos progresivament i de cop es para en sec!!! Jo torno a frenar en sec quedant-me a pocs centimetres de tocar-lo. I el tiu treu la mà per la ventanilla i em dedica un bonic gest amb el dit del mig.
Jo em quedo alucinat. Seguim una estona i a l'arribar a la rotonda de colón li foto una pitada de despedida mentres ell repeteix el gest.
Em cago en ell i en la seva familia que poca culpa té. Era un home de 50 i llargs amb un bon cotxe. Pero penso ..." i si no arribo a frenar?" . Ell, frenant en sec m'ha provocat amb una maniobra molt agresiva, pero donem per fet que jo no reacciono i l'encalço per darrera per aquesta provocació. Això m'hagués suposat que mhauria de pagar una reparació...però ell que hagués esperat que jo fés una vegada tinguessim l'accident?? Jo no soc agressiu però no m'imagino baixant del cotxe i dient-li "Bon dia! Perdoni per haver-l'hi donat per darrera. Fem un parte?"
La veritat és que va anar de poc. Ho parlava amb els amics i crec que la majoria ens guiem per les nostres reaccions conforme el que l'altre persona ens transmet.
Per exemple, si ell canvia de carril, li toco el claxón i ell em fa el gest de la mà pero ensenyant tots els dits i no un :s'ha acabat, disculpat, ensurt i no pasa res. No hi hauria ni entrada al blog.
Però el fet que ell a sobre de que s'ha equivocat, em provoqui i m'ataqui gestualment i buscant un accident, és una prova més de la imbecibilitat humana i sobre tot quan un agafa el cotxe.
Suposo que desde el cotxe la gent és molt valenta. Ja m'agradaria veure'l a paisos com Brasil, on la gent no utilitza mai el claxón perquè no saps si l'altre conductor va armat, o al nord de Mèxic, on les mafies "juguen" a provocar a l'altre conductor per tal de que es reboti i apallisar-lo.
En fi, que m'he emprenyat.
dimecres, 28 de març del 2012
Dret de Vaga 2ª Part
Em result curiós pensar : He escrit poc en aquest blog i tot i així hi ha quelcom que es repeteix...una altra vaga!!
He estat repasant la meva anterior entrada i poques coses han canviat en mi, però si al meu voltant. Com a novetat és que estic a una empresa diferent ( més gran ) i no se com es viurà aquest fet aquí.
http://absurdsahirs.blogspot.com.es/2010/09/dret-de-vaga.html
Han passat un any i mig, i segurament amb la nova reforma que ha impulsat el PP els treballadors tenim menys drets. Els sindicats encara pitjor i fan molta pena, pero pena de vergonyosos. Doncs no tenen la jeta la propia CCOO d'haver fet un ERE a les Canàries aprofitant-se de la nova llei?? I com ho fa això CCOO es senten a negociar els caps de la organització amb el comité d'empresa de la propia organització? Total, que molta cara tenen tots.
Jo tinc clar el que faré. Demà vindré a exercir el meu dret de treballar. Ha passat un any i mig de la vaga i anem a pitjor, i això no té pintar de cambiar. I el pas donat a les urnes ( i només fa uns mesos!!!) ha estat una autèntica vergonya.
Hi havia una "carta al director" interesant a la Vanguardia d'ahir. Deia que la gent que demà no fa vaga que no vingui a queixar-se si el despedeixen donant-li 20 dies per any d'aquí a uns mesos... Molta raó, però tan debó fos tot tan fàcil,no?
Lamentant-ho molt, em mantenc en tot lo indicat llavors. Tornaré a agafar els meus texans i vindré xino xano cap a la feina.
He estat repasant la meva anterior entrada i poques coses han canviat en mi, però si al meu voltant. Com a novetat és que estic a una empresa diferent ( més gran ) i no se com es viurà aquest fet aquí.
http://absurdsahirs.blogspot.com.es/2010/09/dret-de-vaga.html
Han passat un any i mig, i segurament amb la nova reforma que ha impulsat el PP els treballadors tenim menys drets. Els sindicats encara pitjor i fan molta pena, pero pena de vergonyosos. Doncs no tenen la jeta la propia CCOO d'haver fet un ERE a les Canàries aprofitant-se de la nova llei?? I com ho fa això CCOO es senten a negociar els caps de la organització amb el comité d'empresa de la propia organització? Total, que molta cara tenen tots.
Jo tinc clar el que faré. Demà vindré a exercir el meu dret de treballar. Ha passat un any i mig de la vaga i anem a pitjor, i això no té pintar de cambiar. I el pas donat a les urnes ( i només fa uns mesos!!!) ha estat una autèntica vergonya.
Hi havia una "carta al director" interesant a la Vanguardia d'ahir. Deia que la gent que demà no fa vaga que no vingui a queixar-se si el despedeixen donant-li 20 dies per any d'aquí a uns mesos... Molta raó, però tan debó fos tot tan fàcil,no?
Lamentant-ho molt, em mantenc en tot lo indicat llavors. Tornaré a agafar els meus texans i vindré xino xano cap a la feina.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Cursa de Sants - Cross popular de Sants
Ahir, seguint amb el tema curses ( crec que obriré un blog paral.lel amb el tema ) vaig participar en la 33ª Edició de la cursa de sants.
Un altre vegada, com em va passar amb la Mercé, arribava amb dubtes físics doncs els genolls m'estaven fent una mica la guitza, pero vaig tirar de Radio Salil ( el meu nou descubriment estil calmatel pero mes fort ) i a les 10h del matí ja estava plantat a la rambla brasil per començar la cursa. Abans de la sortida xerres amb els amics tranquilament sobre els objectius que cadascú s'havia marcat. El D.S deia que volia baixar de 50, jo em donava per satisfet si em movia dintre dels 52-55 minuts, després de fer 57.53 a la Mercé, doncs ja creia que estava més rodat que llavors havent passat un mes i mig.
Doncs bé, comença la cursa per la rambla brasil i en 5 segons ja hem girat per la Carretera de Sants. com que no m'he enrecordat d'agafar rellotge per controlar-me el temps, he escollit una manera molt pachanguera de calcular-me'l. Em vaig posar tres cançons a l'ipod que sumaven una mica més de 10 minuts...aixi de trist. Vaig agafar Snoop dogg amb David Guetta, Rihanna Amb David Guetta i una de pitbull (tot i que l'odio ) bastant mogudetes per agafar bon ritme.
Crec que la música em porta en "volandas" ja que em trobo bastant bé i començo a tirar a bon ritme per l'Avinguda Madrid. He perdut la referència amb el D.S i el J.C que baixaran segur de 50 els dos. Els tinc davant? Darrera? si si, darrera...que estrany...vaig tirant i arribo als dos kilometres sense que hagin acabat les 3 cançons i penso que si estic en menys de 10 minuts als dos quilometres es que potser vaig massa ràpid i que ho pagaré.
El D.S m'adelanta de seguida...començo a patir, busco visualment el cartell dels tres quilometres pero no el veig. Baixo Numancia i giro a carrers estrets de Sants i a l'arribar a Joan Guell m'adelanta el J.C i em diu que pari una mica, que vaig massa ràpid per mi. Té raó, començo a pensar que l'he cagat i que no em podré regular l'esforç. Merda, he començat massa ràpid. LEs curses també són tota una batalla mental.
Veig al J.C com es va allunyant per la carretera de Sants i començo a defallir una mica. Entro de nou per la rambla brasil i hi ha una pujadeta que em fa veure les estrelles, tornem a agafar carretera de sants i abans d'arribar a Avinguda Madrid penso que ja hi ha prou de patir....em paro!! Ostres quina decepció, pero es que estic totalment K.O. i millor camino una miqueta. Començo a pensar que soc de físic més futbolero, que sempre estàs corrent i parant, aixi que no tardo massa en tornar arrencar. D'aquí al final comença a ser una mica suplici. on està l'aigua??? a veure si no hi ha? Al kilometre 6 trobo l'avituallament i m'ho prenc amb bastanta calma, a l'arribar a Avinguda a Madrid em paro a beure tranquilament caminant, ara ja no em fa tanta pena, estic la mar de tranquil. Enfilem un carrer de Sants en que espontàneament un bar dona gots d'aigua. uff quina sort, n'agafo un i segueix-ho tirant camí de l'España Industrial. Quan estem passant per la porta veig al meu company de feina R.R. el tinc a 5 metres i penso va, vaig a saludar-l'ho...però no puc, no arribo i veig com se m'allunya tot i que tampoc va fi. Així que em torno a parar...hattrick!!Tres vegades, bueno, aquesta vegada no dura massa i segueix-ho baixant el carrer Tarragona, amb una calor que ofega. Arribem a la plaça España i no tinc esma per ni mirar-la i a l'enfilar la carretera de Sants sé el que m'espera: un kilometre i mig una mica putes amb una pujada progressiva. ho intento agafar amb ganes pero al fer 500 metres em torno a parar...he d'agafar forces per fer el més digne posible els últims metres. Quan arranco es dona una situació que encara no havia viscut: vaig sol! Bueno, sol sol no que es imposible en una cursa, però tinc al de davant a uns 20 metres i el de darrera a uns 10. Em sorprén i em causa un mig somriure o potser és una expressió de dolor. El meu ritme és péssim pero vaig arribant i torna a sonar per 6 vegada Snoop Dogg, vaja, ja són més de 50 minuts però estic més a prop del que em pensava!!! Intento accelerar i quan arribo a la Rambla Brasil hi ha una pujada trencadora i al fons el crono. Ostres! 53.50!!! Intento accelerar pero no puc fer mases virgueries i quan arribo el crono marca 54.27. Doncs mira estic content!! Objectiu conseguit.
A l'acabar em poso a la cua per pendre quelcom. Em donen una placa, tot molt ben organitzat. Davant meu un nen de 15 anys diu que ha fet 53.30h...la mare que el va...bueno, no li foto una ostia perquè encara em guanyaria.
Em donen un suc de taronja del Mc Donalds bonisim, o almenys m'ho sembla a mi, un quart de taronja, xocolata desfeta (curiosa barreja) i un briox. I aquí em sento com un Dèu. M'en vaig xino xano a buscar els amics. Tothom ha aconseguit el seu objectiu.
Fins i tot l'A.V ha quedat el 61 de la cursa.
Comentem una mica la meva fulgurant sortida i el meu posterior enfonsament i ens anem a casa la mar de bé i bastant recuperats.
A l'arribar a casa, sorpresa!! El meu temps real ha estat 53.51!! Tenia 38 segons de delay per la sortida. Llavors el resultat ha estat bastant bo tot i haver-me aturat tantes vegades. Però el meu objectiu a la pròxima es portar rellotge i regular-me una mica l'esforç. No puc cremar-me tan al principi i patir tant el final.
Próxima parada la Cursa del Clot- Verneda- Sant Martí el 13 de novembre.
Próxim objectiu, estar sobre els 52 minuts!
Posició :963 - 72,88%
Dorsal 511
Posició als 5 km: 831
Temps final : 53:51:00
Parcials 5 km: (25:37-28:14)
Temps per kilometres : 5:24
Temps amb delay :54:27:00
Subscriure's a:
Missatges (Atom)