Tiki i Kaka

Dissabte em vaig disposar a veure el partit d'Espanya amb tota la intenció de veure un bon partit de futbol. Ho tenia tot : uns quarts de final de l'Eurocopa, Iniesta, Silva, Xavi, Casillas, etc.. per una banda, Ribery, Benzema, Nasri, etc... per l'altra. I que va resultar? Un partit horrorós, aburrit, insufrible... A més crec que estaba en una situació inmillorable per disfrutar d'un bon ambient, doncs estaba en un apartament amb 15 persones, 10 de Madrid, la mayoría forofos de "la roja". Mal partit, només un xut a porteria, pero victoria per dos a zero.

Però crec que lo pitjor ha estat després. Els mitjans de comunicació deien que havia estat un bany, una lliçó de futbol, de saber estar, de maduresa futbolística, de que la gent li té por a España...fins i tot hi ha un article del sots-director de Marca ( que no linkaré perquè és insufrible ) que simplement es titula "Me jodió" ( quin gran periodista ) en que explica que li va fotre que al minut 75 algú de la redacció digués que només portava la selecció un xut a porteria.

A mi hi ha dos coses que em fan reflexionar:
No entenc com poden comparar el joc del Barça amb el que fa la selecció. El barça juga amb un mig centre defensiu i la sel.lecció amb dos, amb la qual cosa el Barça ataca amb un més i defensa amb un menys. Això que suposa? Doncs moltíiiiiiisimes més oportunitats de gol ( més de 30 xuts en dos partits de semifinals de la Champions ), més control de pilota a prop de la porteria contraria, i al cap a la fi més espectacle. Per tant, és inclús una falta de respecte comparar els dos equips.

Però aquí no acaba tot. Tenint clar la diferència del primer punt, el Barça és durament criticat durant tot l'any dient que aborreix a tothom i que el futbol del Madrid és el que val la pena...llavors en que quedem??

Jo tinc clarísim que el joc del Barça no m'aburreix. A vegades es pasen amb els rondos pero tenen la intenció d'anar cap a porteria, amb més o menys encert.
El joc d'Espanya és insufrible, només es pensa en defensar...però si juguen sense davanter!!!!
Només hi ha que mirar l'últim mundial. Vuitens de final, Quarts de final, Semifinal y Final tot per, com a molt 1-0... I això es l'excel.lència?

Poden guanyar la Eurocopa un altre cop, però aquest equip no difereix molt de una Itàlia catenaccio. Bé, lo únic és que, segell Barça, no es té por de tenir la pilota.

Com diu el meu bro, el futbol està fatal...

L'EGOisme esportiu

Mai hagués pensat que publicaria en el meu blog una foto del Mourinho, pero il.lustra perfectament la meva reflexió.

Aquests dies ha guanyat la lliga el Madrid. No he vist quasi bé res de les celebracions ( ojos que no ven... ) pero si he vist un parell de coses que m'han cridat l'atenció. Com es pot veure a la foto, Mourinho ensenya 7 dits. Per què? Doncs perquè son les lligues que ell ha guanyat. Amb el Madrid? NO! A la seva carrera! I jo em pregunto, si soc seguidor del Madrid, que m'importa el que aquest senyor hagi fet? D'acord que no esperem que fagi el nº 32 que son les lligues que porten, però aquest gest demostra que els esportistes són egoistes que només s'enrecorden de lo seu. Pero no és només una cosa exclusiva d'aquest "senyor" en la imatge també es veu el Casillas senyalant que ell ha guanyat 5 lligues y el Ramos 3...i a mi que? EGO

Pero no s'acaba aquí, no és una cosa exclusiva del Madrid. Gent com Messi quan vam guanyar la 4rta Champions només feia que passejar-se ensenyant 3 dits, i jo pensava ostia que portem 4! Que més em dona que ell porti tres! Exaltació d'ego. Jo soc un crack perquè em porto 3, l'altra tan me fot. Doncs escolta, a mi no! Que son 4!!

També ho he vist fer a altres llegendes de l'esport com Michael Jordan fent el número 6 ( si bé aquí inclús es podria disculpar perquè els 6 anells que té Chicago els va aconseguir amb ell) o Kobe Bryant. Joan Carles Navarro també es va recorrer el Palau Blaugrana com un boig ensenyant 6 dits perquè portava 6 títols de Lliga amb el Barça. Com si el Barça no existís abans que ell... En fi, que la meva conclusió és que molt sentir els colors i molta ostia, però que al cap i a la fi als esportistes l'únic que realment els interesa és el que han aconseguit ells. Exaltacions d'ego. Jo amb aquest gestos no m'identifico gens.

Hombro, espatlla, esquena

Cada dia s'aprèn una cosa nova, sense cap dubte. A trets molt generals, la meva feina consisteix en indemnitzar a gent que ha tingut accidents de trànsit conforme les lesions que han tingut. Doncs ahir, parlant amb una advocada, em reclamava una barbaritat per uns dolors a la espatlla. Jo, tot xulo, li dic " No entenc com em reclames dolors a la espatlla quan està clarísim que les lesions les té al hombro "...es fa el silenci... i em diu " És que "hombro" en castellà és espatlla en català " jo l'hi dic que no pot ser mentre obro el google ( beneït) per buscar-ho mentre vaig parlant. Ostres! Doncs té raó! Hombro és un castellanisme. Elegantment em despedeixo dient que m'ho miraré i la trucaré avui. M'aixeco de la taula entusiasmat amb el meu descobriment i m'en vaig a la meva companya R.P. y al A.M que es extremeny i els hi explico el meu descobriment. Llavors l'A.M. diu " Y entonces la espalda que es? ". Menys mal que la R.P. ens dona la solució "Doncs espalda és l'esquena". Abrumat, m'en vaig al meu lloc. Taaaant per apendre...

KKursa del KKorte Inglés ( i 2ª part)

Doncs xino xano ens vam plantar a la porta de l'Estadi Olímpic. Crec que aquest és el major reclam de la cursa, tot i que per arribar-hi hagis de pasar la purga de la pujada. Però clar, l'estona que pases per l'estadi és emocionant pero un caos.
Aquest any la organització va tenir la bona idea de fer dos sortides de l'estadi per evitar les cues, pero clar, una de les sortides va suposar partir l'entrada aixi que va provocar un embús important. Això va fer que mentres esperavem quasi parats per entrar al nostre costat la gent sortia, lo qual va provocar que la I.P. comencés a "xocar" la mà a la gent que sortia de l'estadi d'una manera molt emocionada.
Hi ha que reconèixer que està molt bé quan surts a l'estadi i comences a mirar les grades i imagines el que deuria ser els jocs olímpics...sense dubte per la TV és veu molt més gran de lo que és.
Sortim de l'estadi sabent que ve una pujada forta pero que després d'això ja tot és baixada. Els hi he fet prometre a les noies que després del nou avituallament ho farem tot d'una tirada, doncs quedaran 3 kilometres.
Dit i fet. Avituallament, veiem un home que s'ha trencat la cella al xocar contra un fanal, i comencem a correr al costat del Museu Olímpic. Baixada pronunciadísima i espero trobar-me les cheerleaders de l'any passat...pero no estan! En el seu lloc hi ha una dona estesa a terra i seguint baixant ens trobem la ambulancia que la va a buscar.
Carrer Lleida a baix comencem a agafar bon ritme, pero lA.M. ja va cansada i decidim parar-nos una mica abans d'arribar a Floridablanca. Quan arribem comencem a trotar. Avancem a moltisima gent que ja va morta després de l'euforia de l'estadi.
Arribem a l'alçada de viladomat i veig un balcó en el que el fill d'una amiga meva mira la cursa i al seu costat el seu veï surt amb una bandera del Barça i la gent comença a cridar i cantar. Quan arribem a Borrell veig al Chaos, propietari del nostre bar del futbol, servint taules i poc a poc ens enfilem a la rda sant Pere.

L'A.M ja no pot més, i ens diu que tirem que ella es dedicarà a caminar una estona. Miro el crono i marca 1:20h i estem sobre el Km9. L'hi dic a la I.P que tirem, que la veig bé i queda poquet. Apreta les dents i anem cap a universitat. Poc abans la pancarta de 10 km i veig que portem 1:25h. Li dic que està molt bé, que no arribaria fora de control en una cursa i a sobre hem de sumar la pujada a Montjuich...Quan agafem Pelai ja va morta total.
A a 100 metres de l'arribada, el caos. La gent paradísima. Em veig venir que tardarem a entrar aixi que paro el crono 1:30:02, està prou bé! Donem la cursa per acabada i tardem 10 minuts!!! en fer aquests metres fins la línea d'arribada. A la A.M li ha donat temps d'agafar-nos i entrem els 3 amb els braços enlaire. Hem conseguit l'objectiu, doncs elles van fer 1:40 l'any anterior.

Així que tranquilament ens anem a trobar on hem quedat amb els amics i, tots d'acord amb el caos, ens anem a fotre un bocata. Un esmorçar més que merescut. Després, això no acaba aquí, vam anar caminant desde Passeig de Gracia fins a casa, pasada la Sagrada Familia...esport fins el final!

La meva conclusió és que crec que l'any que ve o m'apunto amb el xip o no m'apunto a aquesta cursa. És una cursa massa masificada en la que no es pot ni correr. A més, sempre he pensat que algú que no fa esport mai s'apunti a pujar montjuic és mortal.

Senyor Corte Inglès, li proposo que per l'any que ve fagi tres sortides : La gent amb xip, la gent que vol correr i després la gent que vol caminar. Evitariem bastantes trompades, perquè trobar-te 4 senyores marias agafades de la mà amb la seva moxileta, molt de cursa no és sino més bé de "Caminata Popular".

KKursa del KKorte Inglés (1era part)

Que no alarmi el titol de l'entrada. "KK" no es per Ku Kux Klan ( que serien 3 K ) sino una referencia a KK = Caca en llenguatge col.loquial "merda". Això és, d'una manera grollera i poc elegant, el que és aquesta "Cursa" (entrecomillat voluntari).

Després d'unes setmanetes de preparació conjunta, em feia il.lusió que la I.P. corrés una cursa. Ella no acostuma a correr, però mira, com que és una cursa gratuita i l'any passat la va còrrer amb un temps de 1:40h era un bon moment per fer esport i així la vam preparar.

Jo aquest any he anat corrent curses de 10km i fins i tot una mitja ( qui m'ho anava dir quan em vaig trencar el Lligament del genoll esquerra...) amb la qual cosa m'ho vaig pendre com a una cosa per disfrutar, deixant bastant de banda el crono i està animant-la. A més, en la recerca de baixar de l' 1:40h s'ens va unir l' A.M.. Millor quan m'és siguem més riurem.

Havent sopat pasta i amb un esmorçar lleugeret ens vam plantar a la plaça Catalunya sobre les 9h. La cursa començava a les 9.30h pero ens va ser totalment imposible accedir a la sortida així que ens vam quedar al costat de la parada de metro de Catalunya per incorporar-nos fent una espècie de "U". Estava ple ple ple de gent. Totes les edats, amb gossos, altres difressats, altres portant figures enormes...pero gent per tots costats.

Al començar la sortida la gent va a començar a moure´s mooolt lentament. Poc a poc vam agafar posicions i vam pasar per la sortida quan es portaven ja casi 10 minuts. No passa res, jo disparo el meu crono i som-hi!. Pugem passeig de Gràcia com podem a un ritme tranquilet però a l'arribar a Aragó...caos total. Gent per totes bandes, toca frenar i accelarar a cada metre, gent caminant agafada de la ma fent una línea de 5 persones!! Però això que és? Jo m'hagués donat la volta i m'hagués anat cap a casa, però veig a les dos noies molt animades aixi que anem fent.

Em fa molta mandra, pero anem lentets adelantant a la gent, i algun cop t'emportes dels que a tota pastilla t'adelanten. Els hi havia dit que intentessim arribar a Plaça Espanya sense aturar-nos i així ho fem. Després de mullar-nos al passar pels bombers arribem a sota de Plaça Espanya i ens parem tranquilament. Anem respirant. Pasem pel kilometre 4 i portem 35 minuts, és a dir els primers ja deuen haver arribat i tot...La pujada és infernal i quasibé tothom la fa caminant i nosaltres, per suposat, també. I arribem al primer avituallament on agafem una aigua cadascú. Anem caminant i comencem a còrrer un altre cop, ja que després d'una baixadeta ve una pujada i l'entrada al segon reclam d'aquesta "cursa" ( el primer és que es gratuita) l'entrada a l'Estadi Olímpic.

Estem a la Simiocracia

L'altre dia estant a casa d'uns amics ells parlaven d'un llibre que es deia Simiocracia. Quan els hi vaig preguntar de que anava el llibre un es va treure el mòvil i em va dir: "Té, mira el trailer".

Clar, en aquell moment vaig pensar Un llibre amb trailer??? A qui se li acut...

Però desde el "Play" em vaig quedar embobat. No sé que tal estarà el llibre, pero el tràiler de Simocracia d'Aleix Saló em sembla brutal, genial...i el seu contingut és debastador.

MOLT recomanable.

Reflexions des del cotxe

L'altre dia anava tranquilament amb el cotxe per davant de l'Estació de França amb la intenció d'anar cap a la Barceloneta.

Anava pel carril més a l'esquerra i a l'arribar a pla de palau vaig veure que no podia girar a l'esquerra i que hauria de tirar a la rotonda cap de Colón. Cap problema, anava la mar de bé de temps.

De cop, un audi comença a cambiar de carril desde la meva dreta i passa tan a prop que he de frenar en sec per no tenir un fregament. Jo, entenc que lógicament, li donc un cop de claxón pq potser no m'ha vist. Però aquí comença lo fort, accelerem el dos progresivament i de cop es para en sec!!! Jo torno a frenar en sec quedant-me a pocs centimetres de tocar-lo. I el tiu treu la mà per la ventanilla i em dedica un bonic gest amb el dit del mig.

Jo em quedo alucinat. Seguim una estona i a l'arribar a la rotonda de colón li foto una pitada de despedida mentres ell repeteix el gest.

Em cago en ell i en la seva familia que poca culpa té. Era un home de 50 i llargs amb un bon cotxe. Pero penso ..." i si no arribo a frenar?" . Ell, frenant en sec m'ha provocat amb una maniobra molt agresiva, pero donem per fet que jo no reacciono i l'encalço per darrera per aquesta provocació. Això m'hagués suposat que mhauria de pagar una reparació...però ell que hagués esperat que jo fés una vegada tinguessim l'accident?? Jo no soc agressiu però no m'imagino baixant del cotxe i dient-li "Bon dia! Perdoni per haver-l'hi donat per darrera. Fem un parte?"

La veritat és que va anar de poc. Ho parlava amb els amics i crec que la majoria ens guiem per les nostres reaccions conforme el que l'altre persona ens transmet.
Per exemple, si ell canvia de carril, li toco el claxón i ell em fa el gest de la mà pero ensenyant tots els dits i no un :s'ha acabat, disculpat, ensurt i no pasa res. No hi hauria ni entrada al blog.
Però el fet que ell a sobre de que s'ha equivocat, em provoqui i m'ataqui gestualment i buscant un accident, és una prova més de la imbecibilitat humana i sobre tot quan un agafa el cotxe.

Suposo que desde el cotxe la gent és molt valenta. Ja m'agradaria veure'l a paisos com Brasil, on la gent no utilitza mai el claxón perquè no saps si l'altre conductor va armat, o al nord de Mèxic, on les mafies "juguen" a provocar a l'altre conductor per tal de que es reboti i apallisar-lo.

En fi, que m'he emprenyat.

Dret de Vaga 2ª Part

Em result curiós pensar : He escrit poc en aquest blog i tot i així hi ha quelcom que es repeteix...una altra vaga!!

He estat repasant la meva anterior entrada i poques coses han canviat en mi, però si al meu voltant. Com a novetat és que estic a una empresa diferent ( més gran ) i no se com es viurà aquest fet aquí.

http://absurdsahirs.blogspot.com.es/2010/09/dret-de-vaga.html

Han passat un any i mig, i segurament amb la nova reforma que ha impulsat el PP els treballadors tenim menys drets. Els sindicats encara pitjor i fan molta pena, pero pena de vergonyosos. Doncs no tenen la jeta la propia CCOO d'haver fet un ERE a les Canàries aprofitant-se de la nova llei?? I com ho fa això CCOO es senten a negociar els caps de la organització amb el comité d'empresa de la propia organització? Total, que molta cara tenen tots.

Jo tinc clar el que faré. Demà vindré a exercir el meu dret de treballar. Ha passat un any i mig de la vaga i anem a pitjor, i això no té pintar de cambiar. I el pas donat a les urnes ( i només fa uns mesos!!!) ha estat una autèntica vergonya.

Hi havia una "carta al director" interesant a la Vanguardia d'ahir. Deia que la gent que demà no fa vaga que no vingui a queixar-se si el despedeixen donant-li 20 dies per any d'aquí a uns mesos... Molta raó, però tan debó fos tot tan fàcil,no?

Lamentant-ho molt, em mantenc en tot lo indicat llavors. Tornaré a agafar els meus texans i vindré xino xano cap a la feina.

Cursa de Sants - Cross popular de Sants

Ahir, seguint amb el tema curses ( crec que obriré un blog paral.lel amb el tema ) vaig participar en la 33ª Edició de la cursa de sants.
Un altre vegada, com em va passar amb la Mercé, arribava amb dubtes físics doncs els genolls m'estaven fent una mica la guitza, pero vaig tirar de Radio Salil ( el meu nou descubriment estil calmatel pero mes fort ) i a les 10h del matí ja estava plantat a la rambla brasil per començar la cursa. Abans de la sortida xerres amb els amics tranquilament sobre els objectius que cadascú s'havia marcat. El D.S deia que volia baixar de 50, jo em donava per satisfet si em movia dintre dels 52-55 minuts, després de fer 57.53 a la Mercé, doncs ja creia que estava més rodat que llavors havent passat un mes i mig.
Doncs bé, comença la cursa per la rambla brasil i en 5 segons ja hem girat per la Carretera de Sants. com que no m'he enrecordat d'agafar rellotge per controlar-me el temps, he escollit una manera molt pachanguera de calcular-me'l. Em vaig posar tres cançons a l'ipod que sumaven una mica més de 10 minuts...aixi de trist. Vaig agafar Snoop dogg amb David Guetta, Rihanna Amb David Guetta i una de pitbull (tot i que l'odio ) bastant mogudetes per agafar bon ritme.

Crec que la música em porta en "volandas" ja que em trobo bastant bé i començo a tirar a bon ritme per l'Avinguda Madrid. He perdut la referència amb el D.S i el J.C que baixaran segur de 50 els dos. Els tinc davant? Darrera? si si, darrera...que estrany...vaig tirant i arribo als dos kilometres sense que hagin acabat les 3 cançons i penso que si estic en menys de 10 minuts als dos quilometres es que potser vaig massa ràpid i que ho pagaré.

El D.S m'adelanta de seguida...començo a patir, busco visualment el cartell dels tres quilometres pero no el veig. Baixo Numancia i giro a carrers estrets de Sants i a l'arribar a Joan Guell m'adelanta el J.C i em diu que pari una mica, que vaig massa ràpid per mi. Té raó, començo a pensar que l'he cagat i que no em podré regular l'esforç. Merda, he començat massa ràpid. LEs curses també són tota una batalla mental.
Veig al J.C com es va allunyant per la carretera de Sants i començo a defallir una mica. Entro de nou per la rambla brasil i hi ha una pujadeta que em fa veure les estrelles, tornem a agafar carretera de sants i abans d'arribar a Avinguda Madrid penso que ja hi ha prou de patir....em paro!! Ostres quina decepció, pero es que estic totalment K.O. i millor camino una miqueta. Començo a pensar que soc de físic més futbolero, que sempre estàs corrent i parant, aixi que no tardo massa en tornar arrencar. D'aquí al final comença a ser una mica suplici. on està l'aigua??? a veure si no hi ha? Al kilometre 6 trobo l'avituallament i m'ho prenc amb bastanta calma, a l'arribar a Avinguda a Madrid em paro a beure tranquilament caminant, ara ja no em fa tanta pena, estic la mar de tranquil. Enfilem un carrer de Sants en que espontàneament un bar dona gots d'aigua. uff quina sort, n'agafo un i segueix-ho tirant camí de l'España Industrial. Quan estem passant per la porta veig al meu company de feina R.R. el tinc a 5 metres i penso va, vaig a saludar-l'ho...però no puc, no arribo i veig com se m'allunya tot i que tampoc va fi. Així que em torno a parar...hattrick!!Tres vegades, bueno, aquesta vegada no dura massa i segueix-ho baixant el carrer Tarragona, amb una calor que ofega. Arribem a la plaça España i no tinc esma per ni mirar-la i a l'enfilar la carretera de Sants sé el que m'espera: un kilometre i mig una mica putes amb una pujada progressiva. ho intento agafar amb ganes pero al fer 500 metres em torno a parar...he d'agafar forces per fer el més digne posible els últims metres. Quan arranco es dona una situació que encara no havia viscut: vaig sol! Bueno, sol sol no que es imposible en una cursa, però tinc al de davant a uns 20 metres i el de darrera a uns 10. Em sorprén i em causa un mig somriure o potser és una expressió de dolor. El meu ritme és péssim pero vaig arribant i torna a sonar per 6 vegada Snoop Dogg, vaja, ja són més de 50 minuts però estic més a prop del que em pensava!!! Intento accelerar i quan arribo a la Rambla Brasil hi ha una pujada trencadora i al fons el crono. Ostres! 53.50!!! Intento accelerar pero no puc fer mases virgueries i quan arribo el crono marca 54.27. Doncs mira estic content!! Objectiu conseguit.

A l'acabar em poso a la cua per pendre quelcom. Em donen una placa, tot molt ben organitzat. Davant meu un nen de 15 anys diu que ha fet 53.30h...la mare que el va...bueno, no li foto una ostia perquè encara em guanyaria.
Em donen un suc de taronja del Mc Donalds bonisim, o almenys m'ho sembla a mi, un quart de taronja, xocolata desfeta (curiosa barreja) i un briox. I aquí em sento com un Dèu. M'en vaig xino xano a buscar els amics. Tothom ha aconseguit el seu objectiu.
Fins i tot l'A.V ha quedat el 61 de la cursa.
Comentem una mica la meva fulgurant sortida i el meu posterior enfonsament i ens anem a casa la mar de bé i bastant recuperats.

A l'arribar a casa, sorpresa!! El meu temps real ha estat 53.51!! Tenia 38 segons de delay per la sortida. Llavors el resultat ha estat bastant bo tot i haver-me aturat tantes vegades. Però el meu objectiu a la pròxima es portar rellotge i regular-me una mica l'esforç. No puc cremar-me tan al principi i patir tant el final.

Próxima parada la Cursa del Clot- Verneda- Sant Martí el 13 de novembre.
Próxim objectiu, estar sobre els 52 minuts!

Posició :963 - 72,88%
Dorsal 511
Posició als 5 km: 831
Temps final : 53:51:00
Parcials 5 km: (25:37-28:14)
Temps per kilometres : 5:24
Temps amb delay :54:27:00

Finalitzada la cursa

Com ja apuntava en el meu anterior blog, em vaig apuntar a la cursa de la Mercé i la vaig correr aquest diumenge.
Les últimes dos setmanes han estat una mica calvari físic. Després de correr molts dies seguits, em vaig plantar el dissabte 10 al camp de futbol per fer un partit de pretemporada, pero a l'escalfament em vaig fer mal als quadríceps de les dos cames i poc vaig poder fer i en 20 minuts vaig demanar el canvi, doncs no podia ni xutar. Durant la setmana el tema va anar millorant, pero em feia mal. Divendres vaig anar a correr 30 minuts, dissabte vaig tornar al futbol i vaig jugar 40 pero amb bastantes molesties encara...i el diumenge 18 arribava la cursa de la Mercé. 10 kilometres per endavant i bastants dubtes amb la meva forma física.
Vaig sopar pasta la nit anterior, buscant l'ajuda dels carbohidrats, i vaig esmorzar un iogurt de muesli i cereals i mig litre d'Isostar. Vaig plantar-me a la plaça Espanya amb varis amics que anaven molt preparats, l'A.V. i el S.C corren habitualment, i després estavem el grup del D.S. el J.G i jo, que anvem menys preparats.
Bé, després d'una sortida una mica pesada, doncs vam sortir quan els primers feien 11 minuts que ja corrien, vam començar a trote "cochinero" baixant pel carrer Lleida, agafant entença i girant a Gran Via. Amb un carrer tan ample ja vam poder fer una mica d'"slalom" per anar adelantant a gent. Quan portavem dos i poc i estavem a plaça universitat el D.S em va senyalar a la ronda sant antoni, i per allà anaven els corredors ja!! el seu quilometre 7!!
Com que ja veiem que no els agafariem, estava clar que ens havien fet trampes no?, ja ens vam anar dispersant cadascú al seu ritme, aixi que ja em vaig quedar sol abans d'arribar al quilometre tres. Vam arribar al Carrer Marina i vam baixar i girar per Ausias March. Aquest carrer s'em va fer un pèl llarg i vaig arribar al km 5 on hi havien les botelles d'aigua amb un temps de 28.20m. Vaig fer càlculs i vaig pensar "cagada, no faré menys d'una hora". Vaig agafar dos ampolles d'aigua, una me la vaig tirar per sobre, i vaig seguir tirant fins la plaça universitat. Allà girem per rda sant antoni i vam agafar sepúlveda...anda que no se'm va fer llarg aquest carrer!! I jo pensava, cullons si no surt ni al monopoly Sepúlveda! Cada quilometre pensava, al següent em paro, pero arribava i pensava un altre més va! aixi que adelantant adelantant em vaig plantar al paralel que l'haviem de baixar i després pujar. La baixada se'm va fer llarga perquè no veia per on donavem la volta i quan dono la volta, ostia, es pujada...pero va que només queda aquest carrer, doncs ja veia les torres de la plaça Espanya. Aixi que vaig apretar una mica i a l'entrar a la plaça ja podia veure el crono que marcava una hora i vuit minuts. Ostia! doncs si he sortit al minut 11 encara faré menys d'una hora. Vaig apretar una mica més i SI!
Després a internet ho he pogut confirmar. Temps final 57:53, objectiu completat! Posició de Cursa 7537, mentre que al kilometre 5 havia pasat el 9231 aixi que he adelantat 1694 persones en 5 kilometres! no està gens malament i més tenint en compte el meu estat físic.
Dels que anavem l'A.V lógicament es va sortir de mapa i va fer 39:10, el S.C 43, el D.S que es un mamón perquè casi no habia entrenat i a sobre fuma, ha fet 53 i el J.G ho ha patit una mica i s'ha quedat en 1:04:00. Després he estat també amb els amics de la I.P que han fet tots menys d'una hora excepte la E.B que ha fet una hora clavada, amb la qual cosa tothom estava la mar de content.
I jo tambe ho estic, amb la meva mitja de 5,48 minuts per kilometre i havent aguantat sense parar-me ni un moment tot i que ho he desitjat a cada metre que feia.
La veritat es que això de correr vicia bastant, i ja estem pensant a fer la Cursa de Sants, a veure si aconsegueixo estar sobre els 55 minuts!
Lógicament no corres per guanyar, i el que et pica es superar-te a tu mateix. a veure que tal la próxima.


LlocGral Drs Nom_Cognoms Ll_Sx Temps Parcials mKm Ll_K5 Km5
7537 9495 Sergi Castells Barrancos 6589 57:53 (28:20-29:33) 5:48 9231 39:56

Cursa de la Mercé

Aquest any he vingut de l'estiu a tope, casi obsesionat amb fer esport.
Ja mentre era l'estiu vaig mentalitzar-me que havia d'estar en moviment, i en les 3 setmanes que he estat de vacances he anat a correr unes 5 vegades aproximadament 30 minuts cada vegada.
Pero el gran canvi l'he fet al tornar a Barcelona.
Després de 5 dies e descans i aclimatar-me a la tornada laboral, vaig començar a correr 30 minuts cada dia. Sempre el mateix recorregut, baixant dos de maig, girant a aragó, diagona, passeig de sant joan i tornant per còrsega. Més o menys, segons google maps, casi 5 kilometres.
M'he anat trobant millor cada dia. El motiu principal és que aquest any vull tornar al futbol com a jugador i he d'estar en forma, pero ara m'he posat un repte: Preparar-me per correr les 7 curses 10k de Barcelona. La primera d'elles la Mercé el pròxim dia 18. M'he agafat fins i tot el xip groc.
L'any passat vaig apuntar-me a la Cursa del Corte Inglés i va ser una mica desastre, ja que els 11km els vaig fer en casi hora i quart, pero clar, feia molts molts de mesos que no feia ni brot.
Així que aquesta vegada m'estic preparant a consciència, i els meus objectius seran aquests:

18/09/2010
Cursa de la Mercè 10km
Novembre
Open Jean Bouin 10km
Desembre
Cursa dels nassos 10km
Gener
Barri de Sant Antoni 10km
Abril
El Corte Inglés 11km
Abril
Nike-Bombers 10km
Juliol
La Maquinista 10km

WEB


A veure quantes aconsegueixo fer i les meves marques.

Després, quan acabi el repte, faré números de les que he pogut fer i els resultats. Així valoraré el següent pas que em fa especial il.lusió : correr una marató. Crec que correr 42 kilometres i arriba a la meta viu ha de ser una sensació increible.
A veure que faig!

Per cert, el cartell de la Mercé, una mica lletjet no?

Acampada Dos de Maig

Visc a prop de l'Hospital Dos de Maig.
Últimament està sent bastant noticia ja que es veu que la pròpia Creu Roja el vol tancar i vol fer oficines. A mi, quasi nouvingut al barri, em va extranyar des d'un principi la proximitat de dos hospitals públics com aquest i l'Hospital de Sant Pau, pero bé, no crec que mai estiguin de més.
El primer que vaig observar, desde la victoria de CIU a les autonòmiques, es que es van començar a veure afectats per les retallades i van començar a penjar cartells queixant-se de les noves restriccions. Doncs bé, ara les coses van pitjor, doncs s'està plantejant un tancament que crec bastant inminent. El barri està ple de cartells en contra del tancament però em dona la sensació que no està sent una revolta molt popular. A les 20h de cada dia es veu que hi ha una "cacerolada"...jo no he sentit mai absolutament res. Els dimecres hi ha concentracions i dona la sensació que només estan els propis treballadors.
El sumum, però, ho he trobat des d'ahir dilluns. Anant cap al metro pujant el carrer dos de maig, em trobo que a la vorera no puc pasar perquè hi ha un home amb un gos, i a la que giro la cantonada...tachán! Acampats!! Ostia, que curiós...els indignats!! Aprofito el semàfor en vermell per mirar-m'ho una mica...arrecades, punkis, gossos...ok...pel que veig són del perfil antisistema...
Llavors avui al aixecar-me faig el mateix recorregut i veig que els empleats, uniformats, parlen amb alguns dels acampats. Arribo el metro i tinc avui la sort de fullejar un "20 minutos" i llavors no puc deixar de sorpendrem quan llegeixo "Metges acampats davant l'Hospital Dos de Maig". Va home va!!!

La repetició de la broma absurda

A la meva feina es dona un fenomen paraanormal ( la doble "a" es a propòsit ).
Som unes 40 persones en un espai diàfan i més o menys ens veiem tots.
Hi ha un fet que pasa sovint i que sempre provoca la mateixa situació : una persona marxa de la feina "Adeu" "Adeu, fins demà" respon la gent... Llavors qui s'ha anat torna perquè per exemple s'ha deixat les claus i ha de pasar per davant de la gent que queda: La reacció dels altres és sempre la mateixa "Hola! Bon dia! Ja ha passat un dia"...la repetició d'aquesta broma no ha mermat mai els ànims de la gent que la fa. Riuen, contents de l'enginy que demostren en aquest "Dia de la marmota"... Crec que sempre que algú ha retornat s'ha fet aquesta broma...
I l'altre dia, com no, em vaig deixar jo les claus. I vaig tornar, amb la il.lusió de saber el que el futur li depara . Entro i dic "M'he deixat les claus!! " " Hola! Bon dia!! Quant de temps!" Vaig haver de disimular, casi se'm cauen les llàgrimes al veure la il.lusió de la gent en fer la seva broma.
Crec que em deixaré les claus una vegada al mes per tornar a la oficina i donar aquesta satisfacció a la gent. Algún dia fins i tot abraçaré a la gent que m'ho fa!

La historia dels meus texans favorits

Tinc uns texans que m'encanten. Fa molts anys que recorren món amb mi i venen d'una època en que el pull&bear feia roba més ampla i menys fashion.
Eren just de la meva mida i havien sobreviscut a les meves pujades i baixades de pes estoicament.
Últimament, pero, s'estaven desgastant de l'entrecuix. Alarmat, vaig decidir portar-ho a una sasteria per tal de que m'ho solucionessin. Va anar-hi la I.P. i em va dir que quan els anés a buscar em costaria 15€. Car, vaig pensar, però són els meus favorits i l'esforç s'ho val.

Ahir els vaig anar a buscar i sorpresa! El que abans era una sastreria s'està convertint en un "badulaque"...perdó...però...i els meus texans????

L'Absurdisme de Barcelona capitanejat per Inma Mayol

Ahir al períodico llegia sorprés una noticia "Barcelona vol suprimir la circulació de vehicles de més de 10 anys"
Es increible. Está clar que estem en la época de les prohibicions i arriba en una època que tant el govern central com el de l'ajuntament de Barcelona son socialistes i se suposava que progresistas i tolerants. Els autónomics tampoc es queden curts, doncs CIU ha tret la seva vena més conservadora i també ha prohibit la serie Infidels...així no anem bé.
Però tornant al tema vehícles, és molt indignant i més en el context de crisis que ens movem.
El meu cotxe té mes de 10 anys. El meu cotxe, però, pasa totes les revisions medioambientals (m'han parat alguna vegada a sant andreu a medir-ho) acaba de pasar la ITV anual sense masses problemes i pago religiosament l'abusiu impost de circulació per circular per Barcelona. A més, estic rodejat de zones verdes, zones blaves, zones de càrrega i descarga, ciclistes que no respecten res...VISCa Barcelona.
Però això no es suficient. Ara representa que soc un problema. Solució? Doncs resulta que m'hauré de comprar un altre cotxe i així ajudar al deficitari sector automovilístic ?. Ok. Pero...qui m'ajuda a mi?
Tot aixó ve promogut per la Srta pseudoprogre Inma Mayol. Doncs Iniciativa, amb mi heu perdut un vot.

La noticia aquí http://www.rtve.es/noticias/20110322/barcelona-estudia-prohibir-circulacion-coches-mas-10-anos-para-reducir-contaminacion/418805.shtml

L'inútil de l'Alfons Godall

Alfons Godall va ser directiu de la Junta de Laporta en el Barça del 2003 al 2010. Va ser un directiu amb poc protagonisme, sempre fidel al Joan Laporta tot i les constants sortides que van haver-hi. Va saltar a la palestra ara fa més o menys un any, quan el Laporta el va nomenar com el seu succesor i candidat a apoiar per ser president del Barça.
Llavors jo vaig pensar, doncs mira, no parla malament i té pinta de bon tio. Després el Laporta el va deixar tirat i em va saber fins i tot greu per ell, doncs l'amic Jan apostaba pel Jaume Ferrer.
I desde llavors, s'ha pogut comprovar quin tipus és aquest Alfons Godall. Primer, sempre utilitzant el seu facebook, va fer les declaracions següents : "A mi no m'agrada una F1 amb pilots madridistes i periquitos"...Va ser lamentable. Era una referencia clara a Alonso i Alguersuari (aquest últim és català no ho oblidem) i sense recordar ni tan sols al Pedro Martínez de la Rosa. La contesta de Jaume Alguersuari va ser admirable http://www.f1aldia.com/7892/alguersuari-responde-a-godall.html . Alfons Godall no es va desdir...

Pero ahir ja el Sr Godall va vesar el got de la imbecibilitat suprema. Això es el que va publicar al seu facebook.




Hi ha que ser molt idiota per comparar la situació de Japó ( on ha mort moltísima gent, perill nuclear, desgràcies, pobles destruits, un impacte econòmic brutal ) amb la situació de Cataluya en vers a Espanya. Pero encara més estupid em va semblar que posteriorment no només no rectifiqués sino que digués que retirava el comentari perquè semblava que havia sentat malament. I t'extranya?
Encara més indignant era llegir els borregos que l'escrivien dient-li "Has fet bé de dir-ho i bé de retirar-ho, pero algú ho havia de dir". I és que clar, a mi aquestes coses m'ofenen molt com a català. No m'agrada que se'm pugui associar amb aquest tipus de gent, no radical, sinò idiota, i que a més escriuen desde una bonança econòmica que no sabran mai el que és patir per arribar a fi de mes. Es la inútil burguesia catalana.
Ara que la catalanitat i l'independentisme adquireixen uns criteris més racionals no podem permetre aquesta gent que pixa tan fora de test sigui partícep de res.

També em va sorprendre que hi hagués tan rebombori sobre el facebook d'un personatge com aquest ( estava a diferents diaris esportius, nacional,catalana, a l'economista...), perquè...qui té tan poca feina que es dedica a vigilar el que diu el Sr. Godall? La veritat, el millor seria que es dediquès a callar, doncs crec que danya la imatge del poble català. Es pot ser independetista, respectuós i assenyat.

Alfons Godall, ets un inútil, i algú ho havia de dir.

8341

8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341
8341


8-3-4-1 Aquest és el número que m'han donat en el sorteig de les entrades per la final de Copa del Barça-Madrid. Vaig tenir la gran sort de que em van tocar les entrades per veure a Roma la final Barça-Manchester i a Mónaco la final Barça-Shacktar. Tornar a repetir aquesta sort i veure aquesta final seria la reostia!!! La resposta, dimecres que ve...quins nervis!!!!

Pont Cinèfil

Feia temps que no recordava està passant un dies veient tantes pel.lícules, estar a casa tranquilament, fent poqueta cosa, sense pressió... uns dies la mar de tranquils que serveixen per recàrregar piles.
Les pel.lícules que he vist algunes passaran ràpidament a l'oblit, però curiosament les 6 pel.lícules que he vist aquests tres dies els hi he posat la mateixa nota a la meva compte de filmaffinitty un 7! I és curiós, com els diferents gèneres que he vist porten a qualificar-les de la mateixa manera.



Centurión: Pel.lícula bèl.lica que narra la historia de la novena legió de Roma. Molt entretinguda. El que més em va agradar es que les baralles son durísimes, explícites, i ajuden a fer una idea del que podria ser la supervivència d'aquells temps. Molt recomenable.




Mi segunda vez: Pel.lícula bobalicona on les hagi, amb la Catherine Zeta Jones...pero ostia! Té un parell d'escenes que estan molt ben pensades! La vaig veure un dia a l'Ave i me la vaig baixar perquè la veiés la meva parella. A ella, com no, li va encantar la pel.lícula. La historia va d'una dona de 40 anys que es divorcia i va a NY a viure i allà coneix a un noi de 24...bobalicona ja ho he dit!




Beatiful Girls: Una pel.lícula bastant clàsica. Amb nombrosa gent famosa, Matt Dillon, Uma Thurman, Mira Sorvino, etc... Molt entretinguda. Destaca per ser la primera pel.lícula de la Natalie Portman, aquests dies notícia pel seu Oscar per Cisne negro




American Pie 2: Un clàssic. Pot ser la més fluixa de les 3 ( em nego a pensar que a partir de la 4rta son americans pies...) pero molt distreta. la feien a la 1 de la nit i la vam acabar els 2.




Enredados: La última pel.lícula de Disney. Molt ben feta i amb personatges molt bons, sobretot el camaleó i el cavall, però tampoc es cap innovació ni marcarà cap època. Em va sorpendre llegir a la portada del Cinemania que el Tarantino la considerava la millor pel.lícula de Disney...home, el nivell potser no és molt molt alt, pero tampoc hi ha per exagerar.




El discurso del rey: La gran triomfadora dels Oscars. Vagi per endavant que no m'agrada gens el Colin Firth ( només hi ha que veure Bridget Jones o la última legión...ufff ) pero hi ha que reconèixer que ho fa força bé, tot i que es un paper pensat perquè qui el fagi s'emporti l'òscar. La pel-lícula es distreta i, segurament, encara guanyaria més veure-la amb versió original, doncs va d'una persona amb problemes a la parla i que al ser el futur rei ha de parlar sovint davant la gent. Es basa sobretot en la relació entre el rei i el doctor. Molt distreta tot i que em va deixar la sensació de que és una historia bastant previsible.

6 pel.lícules i encara m'ha donat temps de fer una visita a l'Hospital, anar al Camp Nou, anar a l'Ikea, al Mataró Parc i fer feines de casa!! Si és que quan un s'organitza...

Barça, te quedaste sin Jessé

Avui m'he llevat i la gent que em creuava feia cara trista. La gent baixava el cap, altres miraven a l'infinit, inclús hi havia gent que s'aixugava les llagrimes i intentava disimular-les. Jo no entenia res i em dirigia cap a la feina sorprés.
Quan he arribat a la oficina el mateix. Gent plorant, abraçada, consolant-se. No entenia res fins que he vist dos persones que sonreien i m'he dit, ves a veure que pasa. Les dos persones, casualment del Madrid, es reien i a la meva pregunta de que "osties pasa!" m'han respós "No has llegit el Marca???". Corrents vaig al meu ordinador, el pànic s'estén a totes les meves articulacions. Que m'he perdut? Que ha passat. Entro a la pàgina del marca i "Horror!"





Ara ho entenc tot! Barça, te quedaste sin Jessé! Ja no m'importa res, no se si veuré el Barça aquesta nit, la meva vida ha perdut sentit. Corrent m'he anar a abraçar amb els altres culés i hem cridat junts "por que!!!"... Això es un canvi de cicle segur...


PD.- Tampoc té desperdici la manipulació de les paraules del Javier Sardà ( segur que ell no s'imaginava mai que seria portada d'un diari esportiu ) doncs va dir ahir "Mourinho hace muy bien el papel de gilipollas" . Traducció Marca "Mourinho es un gilipollas" molt be molt be, estupendu

Alló que ens envolta

Partint de la base de que no m'agrada el metro ( a aquestes alçades ja ha quedat ben clar ) he de reconèixer, pero, que observar el que m'envolta al metro està ple d'anècdotes cosa normal amb tanta gent. Normalment vaig llegint però de vegades no puc resistir la tentació de mirar al meu voltant.
L'altre dia estava a la línea 4, una línea que donaria per escriure 3 o 4 blogs, i estava escoltant música. De cop, el volum que portava l'ipod va quedar enmudit, doncs se sentia música de fora. Vaig treure els cascos i vaig veure a un home amb un violí i era realment espectacular. Una rabia, una força, el violí anava i venia. El tiu se sortia per tots costats. Vaig estar la parada de Urquinaona fins Passeig de Gracia amb aquell espectacle. Em vaig acostar, no havia posat ni un got ni semblava que demanés res. Em vaig baixar a la parada, pero ell no es va aturar per recaudar res, seguia tocat fet una fera. Vaig sortir del vagó i vaig veure com el metro se n'anava i ell seguia tocant. Em vaig quedar molt sorprès i vaig pensar...i si era algú famòs dins d'aquest ambit? Perquè virtuós ho era i molt.
Llavors m'en vaig enrecordar d'una notícia que va sortir fa uns anys molt interesant. A New York es va plantar al metro amb un Stradivarius un violinista que uns dies abans havia actuat a més de 100$ la entrada. En 40 minuts va recaudar 32 dólars i molt poca gent es va aturar.
L'article és sumament interessant i parla de que hi ha llocs que no estan fets per certa bellessa http://www.elpais.com/articulo/cultura/belleza/pasa/desapercibida/elpepucul/20070409elpepucul_1/Tes
Lògicament no tinc ni idea qui era aquest violinista del metro, em va encantar, si que vaig veure que la gent li prestava una mica d'atenció més que res per lo sorpresiu de que algú es pugi al vagó i comenci a "destrossar" el viólí. Però torno a caure amb una reflexió recurrent, anem amb tantes presses que no apreciem allò que ens envolta. Jo mateix tenia pressa i jo mateix em vaig emprenyar per no haver-me quedat un parell de parades més. Però es que sempre anem corrents...